Els 200 metres d’alçada de les tres xemeneies de la central elèctrica de Sant Adrià de Besòs fan que s’hagin convertit en part de la silueta urbana del litoral del barcelonès.
La signatura del conveni entre Endesa i l’Ajuntament de Sant Adrià ha fet reobrir el debat de quin ha de ser el futur de les tres grans xemeneies de l’actual central tèrmica del marge esquerre del Besòs. Mentre que entre els veïns de la ciutat domina la disparitat d’opinions -uns creuen que són un símbol de Sant Adrià que cal mantenir i d’altres prefereixen tirar a terra una central que els ha suposat molts maldecaps-, entre la classe política hi ha una idea compartida: cal fer un estudi econòmic de les dues possibilitats.
L’alcalde, Jesús Maria Canga (PSC), indicava fa poc la possibilitat de fer-hi un museu tecnològic; Gregorio Belmonte (ICV-EUiA) apostava ahir per un espai de treball per a artistes; el popular Salvador Aragall (PP), per un hotel amb mirador, i el convergent Josep Sabadell (CiU) comentava que es podrien integrar en un projecte immobiliari, tal com es va fer amb la promoció Walden 7 a Sant Just Desvern. Es tracta, en tots els casos, de propostes que en els pròxims mesos han de ser estudiades tècnicament i econòmicament.
Decisió popular
Un cop fet tots els estudis econòmics, serà la ciutadania de Sant Adrià de Besòs qui acabarà tenint la última paraula sobre el futur de les tres grans xemeneies que presideixen la desembocadura del Besòs. Les condicions i la data d’aquesta consulta popular encara són detalls que encara no estan fixats. En la decisió final també hi participarà de manera determinant la companyia elèctrica Endesa, propietària de la central, i que per el moment s’ha mostrat molt més partidària d’enderrocar-la que no pas de conservar-la i poder desenvolupar més àmpliament la transformació urbanística de la zona.
