El conseller ha explicat que ‘Governació impulsa una nova arquitectura institucional del país lligada al catalanisme polític’. Ausàs ha concretat que el Govern ho fa ‘perquè ho diu l’Estatut, perquè és un dels punts importants de l’Acord d’Entesa i perquè es vol dibuixar una administració més àgil, funcional i pròxima als ciutadans’. ‘El catalanisme polític ha estat sempre antagònic amb les diputacions provincials’, ha afegit. Ausàs ha citat que durà a terme amb dos marcs legals: la Llei de Governs Locals i la Llei de Transició de les Diputacions a les Vegueries.
‘Creant vegueries se supera aquesta administració provincial i es reconeixen uns territoris amb unes característiques específiques i homogènies’, ha destacat. En aquest context, ha apuntat que ‘les vegueries i les diputacions no són compatibles’ i que el consell de vegueries ‘substituirà la diputació provincial’. Respecte els consells comarcals, Ausàs ha remarcat que aquests ‘continuaran existint, però perdran pes polític’. Així mateix, ha detallat que ‘el consell comarcal serà un consell d’alcaldes’ i que s’hi trobaran els alcaldes i els electes dels governs municipals per buscar solucions.
Ausàs ha assegurat que el Govern ‘vol una organització territorial del país que no suposi complicar la vida a la gent, ni crear noves estructures’, ni incrementar el nombre de funcionaris. De fet, ha ressaltat que ‘les vegueries s’han de nodrir de les diputacions provincials’ i ha afirmat que ‘al mateix temps els consells comarcals han de ser vegueria i Generalitat’.
Acord al Govern sobre set vegueries
Preguntat per si hi haurà set o vuit vegueries, Ausàs ha afirmat que ‘en aquests moments hi ha un acord al Govern sobre set vegueries’. En qualsevol cas, ha recordat que la Llei de Governs Locals ‘no explicita quantes vegueries hi haurà, sinó que defineix de forma clara de les competències i els continguts de l’organització del país’. En aquest sentit, ha manifestat que ‘l’èxit de la nova organització només es pot fer amb consens en el si del Govern i les institucions’.
Així mateix, ha destacat que el Govern ‘impulsarà i modificarà el Pla Territorial General de Catalunya perquè el Penedès sigui un àmbit funcional de planificació propi’. ‘Aquesta era una demanda llargament estesa i reclamada’, ha afegit. El conseller ha remarcat les dificultats que hi ha en aquest procés per tirar endavant les vegueries. En aquest context, ha dit que ‘aquesta arquitectura institucional s’ha d’acordar, parlar i pactar amb l’Estat’. Ausàs ha explicat que a principis de setembre es reunirà amb la ministra d’Administracions Públiques, Elena Salgado, i el secretari d’Estat Fernando Puig de la Bellacasa per tractar i treballar aquest procés.
Per altra banda, el conseller ha reclamat als grups parlamentaris que impulsin la creació de la ponència que ha d’impulsar la Llei Electoral catalana. ‘És bo que sigui en ponència parlamentaria de tots els grups perquè aquesta és una llei que precisa d’una majoria amplia’, ha dit. En aquest sentit, ha recordat que l’anterior conseller de Governació Joan Pugicercós va encarregar un estudi ‘molt important’ liderat per Josep Maria Colomer. ‘Aquests treballs fan unes aportacions molt importants i noves que poden convertir la Llei Electoral catalana en una norma de referència per altres governs’, ha manifestat.
En aquest context, Ausàs ha ressaltat que ‘amb una llei electoral catalana pròpia, la circumscripció electoral hauria de ser la vegueria en les eleccions catalanes’. El titular de Governació ha afirmat que el Govern té ‘la competència per fer desaparèixer la diputació provincial i crear vegueries, però no té competència per esborrar els límits provincials de l’Estat, que ‘s’organitza territorialment en províncies’. ‘El Govern pot parlar de l’organització territorial de Catalunya i de la Llei Electoral catalana’, ha indicat.
