Divendres, 17 de setembre de 2021 - Edició 1149
La República

Un segon Nadal a la presó

Fa just un any escrivíem en aquest mitjà sobre el Nadal del 2017. Especulàvem sobre com, en el futur, recordaríem aquella festivitat, des d’un punt de vista polític, amb el […]

Joan Solé
Joan Solé 25/12/2018

Fa just un any escrivíem en aquest mitjà sobre el Nadal del 2017. Especulàvem sobre com, en el futur, recordaríem aquella festivitat, des d’un punt de vista polític, amb el vicepresident legítim, Oriol Junqueras, el conseller legítim d’Interior, Quim Forn, el president d’Òmnium, Jordi Cuixart i l’expresident de l’ANC, Jordi Sànchez a la presó.

Pocs dies abans l’independentisme havia assolit la gesta de superar la campanya mediàtica i política més dura del nacionalisme i l’unionisme a les urnes en les eleccions del 21 de desembre. Foren uns dies de calma, dins la tempesta.

Avui ens tornem a trobar en un punt similar, però amb encara més gent a la presó. Més gent a l’exili. Més ciutadans anònims perseguits judicialment per donar suport logístic al referèndum de l’1 d’octubre. I avui ens seguim fent la mateixa pregunta, com recordarem el Nadal del 2018?

Si alguna cosa tenen les enquestes sobre psicologia és que aquestes tenen un patró que sempre es repeteix, i aquest és que les persones acostumen a veure el futur amb optimisme. Les coses aniran millor. Un pensament on, en la qüestió que ens ocupa, l’abstracte no pot amagar la concreció.

De res serveix viure en l’esperança que tot vagi a millor si no hi ha una voluntat ferma de canviar la dinàmica negativa. Hi ha esperança en guanyar quan els moviments fan albirar la victòria. De res serveix la fe si no hi ha un esforç que l’acompanyi. La causa injusta que empresona, exilia i persegueix judicialment només pot derrotar-se si hi ha una coordinació i confiança total entre els actors que l’han de derrotar. Siguem optimistes, però conscients. Aquest Nadal gent innocent no podrà ser amb els seus, remem en la mateixa direcció perquè aquesta anomalia cessi.