Dimarts, 28 de setembre de 2021 - Edició 1160
La República

La tranquil·litat del segrestador

Malauradament l’Estat ha aconseguit allò que moltes veus demanaven evitar, ha normalitzat la repressió contra càrrecs electes i activistes independentistes. El que va passar ahir és un escàndol, amb totes […]

Joan Solé
Joan Solé 16/01/2019

Malauradament l’Estat ha aconseguit allò que moltes veus demanaven evitar, ha normalitzat la repressió contra càrrecs electes i activistes independentistes.

El que va passar ahir és un escàndol, amb totes les lletres de la paraula, per dos motius molt concrets. El primer és que cap dels detinguts va passar a disposició judicial, un fet que denota que l’actuació era una operació d’intimidació. El segon, que la Policia Nacional va actuar per iniciativa pròpia, no pas, com va confirmar el TSJC, per instrucció del jutjat número 4 de Girona.

“La imatge que volien”, com diria aquell, és la d’una policia que, vestida de paisà, es pot presentar a casa teva a primera hora del matí, o a mig trajecte cap a la feina, per detenir-te sense cap mena d’explicació. “La imatge que volien” era d’una nova exhibició de poder on, aquí, es poden emportar un fotoperiodista sense identificar-se. Una actuació que, com denunciava Jordi Borràs a TV3, és com si fos “un segrest”.

Catalunya és un patí, i l’Estat és el fanfarró que es passeja amb el pit inflat i et roba l’entrepà. Se sent totalment impune, perquè sap que no t’aixecaràs. Camina tranquil, amb un somriure sorneguer. No ha de donar explicacions quan deté alcaldes, periodistes, activistes ni tampoc quan prohibeix l’entrada dels advocats si aquests s’expressen en català.

Aquest comportament excepcional ja està normalitzat, la indignació i l’estupefacció resten estovades després de mesos i mesos escoltant com qualsevol reacció que es movia un mil·límetre del guió era titllada de violenta. Quan les institucions donaven suport al relat criminalitzador de l’unionisme, estigmatitzant els encaputxats i rebaixant la confrontació amb la repressió amb frases fetes com, “és una acció totalment desproporcionada” o “quin escàndol”.

El segrestador pot estar tranquil, el pati és inofensiu. Qualsevol alumne que discrepi serà sermonejat per la resta de la classe. El fanfarró pot seguir actuant, se sent impune. L’han fet impune.

La lliçó que ens queda d’ahir és que el primer aniversari de l’1-O va neguitejar l’Estat -és el motiu de les detencions-, que aquella acció que va saltar-se el guió oficial, tallant les vies de l’AVE a Girona, va sacsejar els despatxos de la Delegación del Gobierno, i que anar encaputxat és la mesura d’autodefensa més efectiva per no ser detingut per qui utilitza les càmeres per represaliar l’activisme republicà.