Divendres, 23 d'abril de 2021 - Edició 1002
La República

La Crida i les municipals

El dia de Sant Esteve el diari Vilaweb va publicar una entrevista amb el professor d’economia i exdiputat de Junts pel Sí, Germà Bel. En una part d’ella el periodista […]

Joan Solé
Joan Solé 28/12/2018

El dia de Sant Esteve el diari Vilaweb va publicar una entrevista amb el professor d’economia i exdiputat de Junts pel Sí, Germà Bel. En una part d’ella el periodista Andreu Barnils preguntava sobre un més que rumor, “el candidat de la Crida (a les municipals) serà Germà Bel?”. El professor respon, “Jo no sé si la Crida s’hi presentarà. No sé si ho sap, la Crida. En qualsevol cas, jo no”.

El mes de juny passat fou el moment on els pesos pesants de la Crida varen analitzar amb més detall com enfocar la convocatòria municipal del maig del 2019. Els noms que hi havia sobre la taula eren: Mascarell, Bel, Borràs i Artadi. La fórmula per presentar-se? Tota una incògnita, sobretot quan el PDeCAT de Barcelona acabava d’escollir l’exportaveu del Govern, Neus Muntè, com a candidata.

Per entendre la manca de concreció del projecte de la Crida i les eleccions municipals cal contextualitzar que hi ha una coabitació amb tres escenaris. L’estratègia de la presó, la de l’exili i el llançament del partit, que no és partit però acabarà sent un partit, de la Crida.

Setembre era el mes escollit per concretar una candidatura i una proposta electoral que, sigui per manca de recursos o per dubtes d’última hora, no es va definir. El comptador enrere seguia pressionant, i fruit d’aquesta manca de precisió es va produir el primer moviment descontrolat que va posar a prova la cohesió del nucli dur de la Crida: Ferran Mascarell presenta la seva candidatura.

El moviment de l’exconseller responia a un instint d’avançar. Ell era la peça que tenia l’aprovació de Puigdemont, una aposta que no es va concretar mai públicament. Mentre Mascarell es presentava, les Primàries de Barcelona aglutinaven el procés d’elecció de candidat amb més participació -vegis el mèrit de no ser una estructura de partit-. Es varen sondejar idees per contrastar la projecció de Graupera i Mascarell, cap d’elles va triomfar. Artadi i Bel descarten fer el pas amb tan poc marge de maniobra. La decisió final, no encetar una batalla que pots perdre.

El 19 de gener la Crida celebrarà el seu congrés constituent, i la decisió és que s’arribi a la data amb el màxim de calma possible. L’objectiu és esquivar qualsevol polèmica i debat que impliqui un desgast innecessari, mullar-se amb la qüestió municipal és, i era, un risc. Tot apunta que la responsabilitat de fer la llista serà exclusivament del PDeCAT de Barcelona, amb el suport puntual del president legítim.