Dimecres, 20 de Novembre de 2019 - Edició 482
La República

“Els senyorets de Les Corts i l’Eixample”

El 7 de gener escrivia en aquesta mateixa columna que, més enllà de les possibles aliances independentistes, per a les eleccions municipals és imprescindible que hi hagi un projecte municipal […]

Joan Solé
Joan Solé 29/01/2019

El 7 de gener escrivia en aquesta mateixa columna que, més enllà de les possibles aliances independentistes, per a les eleccions municipals és imprescindible que hi hagi un projecte municipal a curt, mitjà i llarg termini per a -en aquest cas el que em toca- de Barcelona.

L’altre dia a Twitter em vaig topar amb un fil on s’exigia una aliança entre ERC i els comuns per redreçar, des de l’esquerra, els problemes reals que té la gent. L’argumentació era que, clar, si l’aliança és entre Maragall i Forn amb el suport de Graupera això acabaria beneficiant els “senyorets” de Les Corts i l’Eixample i, per tant, hi hauria un contrast molt bèstia amb “l’obrer de Nou Barris castellanoparlant”.

Permeteu-me que em presenti: Vaig néixer a Les Corts, visc a l’Eixample i tinc família a Gràcia, l’Hospitalet i Badalona. Els nostres problemes són el lloguer i la inseguretat, els dos mateixos que assenyala el Baròmetre de Barcelona, i ens sentim molt orgullosos dels nostres orígens i els nostres barris.

És esfereïdor com, encara avui, hi ha aquesta segregació de barris amb tòpic que transpiren un gravissim desconeixement de la realitat social de la ciutat. És l’enèssim ús de quatre frases fetes per exposar una realitat que ha mutat durant els últims vint anys i que cau pel seu propi pes, un insult classista, al cap i a la fi. Les Corts, per exemple, té un greu problema de manca de residències públiques d’avis -és el districte amb més gent gran-, manca de serveis de salut en especialitats com reumatologia, oftalmologia i/o traumatologia i, un apunt més: per població a Les Corts fa falta un Centre d’Atenció Primària.

El problema afegit d’aquesta afirmació és que és una fal·làcia molt fàcil de contrastar. Barcelona ha sigut governada durant 32 anys per un consistori socialista -amb el suport dels comuns (ICV)-, 4 per un govern de centredreta i 4 anys pels comuns -amb el mig suport dels socialistes-. Potser el problema no és de dretes i esquerres, és de la incompetència dels dirigents. I en això el damnificat no és l’estereotip classista, ho és tota la gent del municipi. Visqui al carrer Vallespir o a Turó de la Trinitat.

Relacionats