Dimecres, 12 d'agost de 2020 - Edició 748
La República

Una reflexió necessària desprès del 26-J

Desprès  de la  jornada  electoral d’ahir, el més important de remarcar i de reflexionar, d'aquest 26-J -en què les primeres enquestes deien una cosa, però desprès ha estat una altra […]

Josep Maria Loste
Josep Maria Loste 27/06/2016

Desprès  de la  jornada  electoral d’ahir, el més important de remarcar i de reflexionar, d'aquest 26-J -en què les primeres enquestes deien una cosa, però desprès ha estat una altra de molt diferent- és la següent. Per què tants catalans no han anat a votar ? Per què tants catalans han preferit la platja i el cotxe abans que les urnes ?

Des del meu punt de  vista, una part de l’independentisme, si volem dir transversal, està molt emprenyat amb   l’actual  bloqueig del procés d’alliberament  nacional de Catalunya (també social) i fa responsable de la situació els partits i els dirigents polítics   que comanden el  govern català, els quals que pateix moltes  dificultats a causa  de l’agressió continua d’un govern  espanyol, dreta i centralista, però no només això,  sinó  també de les clavegueres d’un Estat, de tota la superestructura de l’Estat  espanyol,  que és molt  forta  i dura contra Catalunya i, alhora, feble per  fer  front a la crisi econòmica, les qüestions europees i els poderosos de debò. Aquesta gent, de base, independentista, tan crítica amb els partits independentistes (uns més que d’altres) hauria de saber que aquesta  actitud  irracional, aquest “mal caràcter polític”, només beneficia els que ens volen anihilar completament, els qui ens han enfonsat la sanitat pública catalana i volen anorrear completament la nostra estimada llengua catalana. Con s’explica  que el PP, el partit de la corrupció, el nepotisme i  l’estratègia continuada de guerra bruta contra  Catalunya sigui el qui surt més beneficiat, que guanya  més  vots, a Catalunya ? Tot plegat, en el fons, és, està relacionat amb el fet que els nostres enemics saben fer política, perquè fa molts anys que en fan. Castella/Espanya fa molts  anys  que  gaudeix  d’un Estat de debò  i, per  contra, nosaltres encara  som uns “amateurs”.

Ara  i aquí no ens podem perdre en discussions,  disquisicions  i concepcions  estúpides de la  realitat. Tenim molta feina, Ens hem d'enfortir molt més. Hem de fer molta més política en majúscules. Catalunya ha de bategar de nou i crear il•lusió de debò, la qual cosa no és gens fàcil. La participació ciutadana és bàsica, és fonamental per aconseguir les fites com a país lliure, just i sobirà, però són els partits polítics (això si més oberts i renovats) els qui han/hauran d'executar les idees i els fulls d ruta. Ara hem de continuar endavant sense por. El problema continua essent  bàsicament  polític i filosòfic. Ara, més que mai, cal desterrar per sempre el simplisme i la critica eixorca entre nosaltres mateixos. Ara,  més que  mai, cal  continuar  lluitant  amb civisme, auscultant  sempre la  veu i la consciència del poble  català. Estem construint un Estat. Això és una tasca ingent que necessita la col•laboració de tothom. Més que mai, entre tots  ho hem de fer tot.

Relacionats