Diumenge, 9 d'agost de 2020 - Edició 745
La República

Un projecte col•lectiu de llibertat i oportunitats

El 20-N són unes eleccions espanyoles, ja ho sabem -aquelles que abans anomenàvem com a eleccions generals- però, alhora, no són unes eleccions normals: són unes eleccions excepcionals, en què […]

Josep Maria Loste
Josep Maria Loste 08/12/2015

El 20-N són unes eleccions espanyoles, ja ho sabem -aquelles que abans anomenàvem com a eleccions generals- però, alhora, no són unes eleccions normals: són unes eleccions excepcionals, en què cal implementar els resultats  del  27-S.

Ja ho veieu; aquests  comicis estan marcats per dos fets cabdals molt diferents, per una banda, pel desacord entre les forces independentistes -amb perspectives de solució satisfactòria, perquè és urgent avançar cap a l’esperança i l’optimisme-  i, per altra banda, per la constatació que l’Estat espanyol no té cap pla B o tercera via preparada ( ni creu, de cap de les maneres, en la via democràtica britànica) per “agradar” una mica els catalans, atesa la resposta fulminant del Tribunal Constitucional Espanyol, tot anul•lant de forma unànime i a corre-cuita, la  resolució del Parlament de Catalunya del 9-N  d’enguany. No hi ha dubte: els de Madrid, i les seves sucursals colonitzadores, ens volen muts i retallats. Per aquesta raó no podem perdre més el temps. Ens veiem obligats a posar-nos d’acord al més aviat possible. Catalunya necessita, més que  mai, un projecte col•lectiu de llibertat  i oportunitats. Catalunya  ha  d’afrontar, amb  la màxima urgència, un programa clar  d’emergència  social per tal de soldar una societat cada cop més  líquida, en què la cohesió social podria començar a defallir. Catalunya ha de consolidar, d’una manera definitiva,  una ruptura democràtica amb un Estat que ens maltracta  en la quotidianitat del dia a dia. Catalunya ha de progressar cap a un model socioeconòmica, més just i equilibrat, que  superi el sistema  espanyol de democràcia de baixa qualitat, amb una organització productiva  molt ancorada en una precarietat generalitzada. Cal motivar i mobilitzar l’electorat per encarar un escenari de revolució democràtica, en què Catalunya sigui plenament sobirana, dintre d’una efectiva interdependència europea. Ara, més que mai, no hem de claudicar de les nostres  justes i legítimes reivindicacions històriques.

Ara i aquí, tot és possible, tot està per fer: tenim un gran futur  davant nostre; però el que queda clar és que sense una forta mobilització cívica  i  una consciència col•lectiva diàfana no hi haurà  res de res: només regressió social  i nacional .

Relacionats