Dimarts, 21 de setembre de 2021 - Edició 1153
La República

Tribunal d’arbitratge

Aquest és el nom, tribunal d’arbitratge, que rep un òrgan com el Tribunal Constitucional en estats que adopten una organització federal. Arbitrar és la tasca principal d’aquest esglaó judicial. Arbitrar, […]

Daniel Torras
Daniel Torras 09/04/2010

Aquest és el nom, tribunal d’arbitratge, que rep un òrgan com el Tribunal Constitucional en estats que adopten una organització federal. Arbitrar és la tasca principal d’aquest esglaó judicial. Arbitrar, és a dir, decidir que és troba dins de les normes establertes i que no, implica imparcialitat, no pertànyer a cap bàndol i, en canvi, cenyir-se acuradament a la normativa que regula el joc. Preguntem-li, si no, a l’àrbitre del darrer Madrid-Barça.
D’un òrgan judicial que ha de dir què va contra les normes i que no, s’espera doncs, imparcialitat, neutralitat i un coneixement exhaustiu i professional de la normativa. Així, en els tribunals d’arbitratge federals la seva composició –és a dir, els magistrats que en formen part- es determina per llei de forma cuidadosa amb la diversitat cultural, lingüística i nacional de l’estat. Cal tenir en compte que, una estructura federal ajuda a reconèixer i a tractat amb igualtat les diferents nacions ubicades en un estat, tot i que el fer-ho no és ni una condició ni un efecte del federalisme, sinó una possibilitat amb més facilitat de dur-se a terme.
Aquest és un dels punts principals pel qual els acadèmics i politòlegs majoritàriament no consideren que l’Estat espanyol sigui federal. La composició del Tribunal Constitucional que ha de vetllar entre l’estat i les comunitats (entre elles alguna nació) no és ni imparcial ni representativa. El TC no inclou una representació de les diferents realitats nacionals de l’Estat: no hi ha un magistrat que representi Castella, un altre Catalunya, un altre Galícia, etc. En canvi, sí que existeix una utilització partidista i una representació del bipartidisme: PSOE i PP. El TC, per tant, no és representatiu de la realitat plurinacional (ni pluricultural) de l’Estat.
El TC no és imparcial. ¿Com pot arbitrar entre les aspiracions nacionals de Catalunya –a través del seu Estatut o altres lleis autonòmiques- o entre la visió uninacional de l’Estat quan la seva estructura i forma està regulada únicament des d’aquest darrer? Amb el símil d’un partit de futbol, això equivaldria a que el Madrid designa i instrueix l’àrbitre per al Madrid-Barça, però, a més a més, encara és el Madrid qui redacta i crea la normativa a aplicar. El Constitucional és parcial perquè neix d’una part, la que vol un estat uninacional (si no tindríem tribunal d’arbitratge).
Catalunya no juga a l’Estat en un terreny neutral. Lleis, òrgans, normatives i tribunals estan exclosos d’una representació equitativa de la realitat plurinacional. És com jugar un partit on ja s’ha decidit –entre l’arbitre i l’altre equip- el resultat que constarà a l’acta.