Dimecres, 12 d'agost de 2020 - Edició 748
La República

Tothom a votar el 26-J

Suposo que  tots ja sabeu que, d’aquí  una mica més d’un mes, el  proper 26 de juny,  haurem de tornar a anar a les urnes. Les eleccions generals  espanyoles, per […]

Josep Maria Loste
Josep Maria Loste 24/05/2016

Suposo que  tots ja sabeu que, d’aquí  una mica més d’un mes, el  proper 26 de juny,  haurem de tornar a anar a les urnes. Les eleccions generals  espanyoles, per tornar a renovar – només desprès de sis mesos- el Congrés dels Diputats  i part  del Senat  em  produeix  una  certa mandra  i fàstic. La incompetència i la feina  malgirbada  dels  partits  polítics espanyols, començant pel neofranquista PP, passant pels tecnòcrates de dretes,anomenats, “Ciudadanos”; uns socialistes -el PSOE- que, de fet, només són espanyolistes i acabant pel  conglomerat esquerranós d’EU-Podem-Confluències demostra, una vegada  més, que la democràcia espanyola és de molt baixa qualitat. Però compte; perquè, al meu entendre, aquests  eleccions del 26-J  són unes autèntiques eleccions enverinades. L’ombra de l’abstenció  i  la indignació/cansament dels electors -també dels  catalans- podria  beneficiar els qui  són els grans culpables de la crisi i la pobresa actual i, a més, els primers que volen anihilar per sempre  la nostra nació estimada nació catalana.  El 26-J  cal anar a votar, massivament, a favor de Catalunya  i la seva llibertat nacional, i en contra de les polítiques regressives, que només en han portat corrupció, patiment social i  desigualtats insostenibles.

Les eleccions generals  espanyoles  del proper 26 de juny  són uns  comicis veritablement perillosos i emmetzinats; per aquesta  raó s’ha d’anar a votar, com un sol home, per evitar  sofrir més destrucció antisocial i  noves fuetades  anticatalanes  d’esperit inquisitorial/constitucional. Cal anar  molt  en compte  amb la despolització   antisocial de l’electorat, producte de l’antipolítica populista i nihilista, dels grans partits espanyols i, també, del poder il•legítim, econòmic i mediàtic. Així mateix,  s’ha d’anar amb peus  de plom per una possible polarització política, de caire  espanyolista, entre un PP  de “llei i ordre” i dogmàticament  centralista i  un conglomerat de  “neopodemos” que pretén representar un, teòric,  canvi i  “bon rotllo”, però que de cara a Catalunya no és de fiar de cap de les maneres. No obstant  això, els  quatre  grans partits espanyols, en aquest  sis mesos d’interregne, han demostrat  una gran impotència i irresponsabilitat per fer possible una mínima governabilitat,  a favor de la gran majoria de la població. Aquests quatre partits  han estat incapaços de posar-se d’acord per abaratir  les despeses  de  campanya. No  hi ha  dubte que el proper  26 de  juliol  no ens podem quedar a casa. Cal anar a votar per  Catalunya, per tal de  fer possible  una societat  més justa i lliure, que lluiti aferrissadament  contra els  abusos, la prepotència  i les corrupteles antisocials.

Relacionats