Dijous, 1 de desembre de 2022 - Edició 1589
La República

Tot sobre els avals (#avalsgate)

Embolica que fa fort. Sentència avals, homenatge al “porc” d'en Casaus i aquelarre godòtico-sandrista sobre la figura del convicte ex president Núñez. Explosiva i coincident combinació de surrealistes esdeveniments a […]

Rival Petit 19/02/2013

Embolica que fa fort. Sentència avals, homenatge al “porc” d'en Casaus i aquelarre godòtico-sandrista sobre la figura del convicte ex president Núñez. Explosiva i coincident combinació de surrealistes esdeveniments a major glòria del proverbial caïnisme culer. Perplexitat davant la perversa legalitat i incredulitat de les joves generacions de culers davant el caspós i depriment espectacle protagonitzat per la caverna godòtica.

 

Bé, centrem-nos en la sentència. Un tema realment enrevessat. Ja se sap, amb la mateixa llei a la ma i amb coneixements jurídics similars, uns jutges opinen d'una manera i uns altres d'una altra. I l'últim que opina és el que té raó. Ep! i si hagués opinat el contrari també tindria raó. Així és la justícia. Jo mateix, sense anar més lluny, si fos magistrat del TS i m'hagués correspost ventilar el recurs de cassació, el meu veredicte hauria estat claríssim: els primers vuits dies del mandat Laporta serien els darrers vuit dies del mandat Gaspart i els 63,8 milions de provisions per la depreciació  i baixes d'uns quants jugadors de l'equip serien imputables al darrer exercici Gaspart. I amb els corresponents fonament jurídics degudament argumentats. Asín de claro. I tema sanjat i punto que diria l'amic Joan.

 

L'objectiu d'aquest post no és pas valorar jurídicament la sentència. La pretensió és fer una mena de FAQ, un qui és qui i un què és què en aquesta història. Una mena de guia (diguem-ne guia no oficial) que faciliti la comprensió de totes les variables que concorren en aquesta rocambolesca martingala a tots aquells culers que sovint hi passen de puntetes o no profunditzen prou davant els temes d'una certa complexitat.

 

Al final del post trobareu els links a determinats articles d'opinió, sentències, normatives i documents diversos que considerem totalment imprescindibles per acabar d'arrodonir la guia. La pretensió és que en únic post hi hagi concentrada tota la informació necessària per entendre el #avalsgate Molta d'aquesta informació l'hem recopilat de Consulta Barça, la transferència de sandro rosell i de racoblaugrana, entre d'altres. A tots ells els donem les gràcies I a tots vosaltres us demaneu que si detecteu qualsevol errada o que cal completar o afegir alguna informació, només cal que ens ho feu saber i us estarem eternament agraïts.

 

som-hi:

 

Joan Gaspart Solves
Vispresident durant els mandats d'en Núñez, president des del 2000 al 2003 i, probablement, el pitjor president de la història del Barça. Durant el seu mandat es van invertir 191,1 milions d'euros en dubtosos fitxatges perpetrats sota la direcció esportiva de Charly Rexach i la col·laboració entusiasta d'il·lustres comissionistes com els Minguella o el Parera, el de la famosa frase “Chusín, el precio lo pongo yo”. Va tancar el seu mandat amb 164 milions d'euros de resultats negatius, dels quals, 63'8 els hi va adjudicar la directiva Laporta, en concepte de provisions per baixes i depreciació de jugadors, durant els famosos vuit primers dies del seu mandat i que són l'origen del #avalsgate

 

Sandro Rosell
Era el vicepresident esportiu de la primera directiva Laporta i el responsable, amb el vist-i-plau de l'assessor jurídic de la directiva, Toni Freixa, de confeccionar la relació de baixes i de jugadors no amortitzats comptablement per una valoració total de 63,8 milions d'euros. Aquest import es va imputar al darrer exercici Gaspart, però la justícia va determinar posteriorment que eren imputables a la directiva Laporta ja que els famosos 8 dies de juny 2003 (del 22 al 30), equivalien, segons sentència judicial, al seu primer exercici. Rosell va dimitir el juny del 2005 i, en conseqüència, no es veu afectat per la sentència dels avals malgrat ser-ne un dels principals responsables. Amb ells van dimitir els directius Faus, Bartomeus, Monés i Moix.

 

Toni Freixa
Era l'assessor jurídic de la junta i no existeix constància que alertés a la directiva sobre les conseqüències d'imputar les provisions dels 63,8 milions de marres al darrer exercici Gaspart. Va dimitir un mes abans que Sandro Rosell. Amic i company de graduació de l'advocat del soci March, guanyador de la demanda sobre les eleccions 2006, i company de futbol sala de l'advocat, fins fa quatre dies, del soci Pla, guanyador de la demanda sobre els avals. 

 

Ferran Soriano
Vicepresident econòmic de la primera junta Laporta. Alguns mantenen que hi hauria hagut un pacte amb Gaspart per imputar-li els 63,8 milions de pèrdues a canvi de no exercitar cap acció de responsabilitat per la resta de pèrdues acumulades durant el seu mandat. Pels godòtics i per la junta actual, Ferran Soriano hauria passat a ser el màxim i gairebé únic responsable d'aquesta comptabilització, tal com es desprèn d'aquest article del portaveu oficiós de la Junta, Francesc Pelikarnau, Soriano no es veu afectat per la sentència per haver dimitit de la junta l'any 2008, després de la moció de censura.

 

Joan Laporta
El president és qui assumeix la màxima responsabilitat de tot el que faci la Junta, però pel que respecte a a les provisions per 63,8 imputades al darrer exercici, sembla evident que els cervells de l'operació eren els vicepresidents econòmic i esportiu (Soriano i Rosell) amb l'assessorament jurídic de Toni Freixa. A Soriano, Rosell i Freixa, curiosament, no els afecta la sentència dels avals. Coses de la justícia.

 

NO acció de responsabilitat contra Joan Gaspart
Malgrat el tancament del mandat amb un volum considerable de pèrdues, la directiva presidida per Joan Laporta, de la que en formava part Sandro Rosell, Faus, Bartomeu, Moix i Monés, i Toni Freixa com a assessor jurídic, va decidir no emprendre cap acció de responsabilitat contra la gestió de Gaspart. Hi hagués o no pacte el cert és que es va optar per evitar la judicialització del club en un tema d'incert final i de molt llarga durada. El més surrealista de tot és que Gaspart, tot i haver vist perdonada la seva nefasta gestió, quan ha estat preguntat per l'acció de responsabilitat de Rosell contre Laporta, s'ha mostrat partidari de no retirar-la. Amb dos pebrots!

 

Demanda Eleccions 2006
Amb la demanda del soci Joan March Torné es pot dir que comença realment l'afer dels avals. La pretensió del soci March era que el primer mandat acabava el 30 de juny de 2006. El jutjat de primera instància numero 24 li va donar la raó i va sentenciar que el mandat acabava el 30 de juny de 2006 i condemnava al Barça a convocar eleccions immediatament. Sembla haver quedat acreditat que la demanda hauria estat preparada al despatx de Josep Maria Coronas, assessor jurídic del Barça de Núñez, amb la presumpta col·laboració del seu deixeble Toni Freixa.

 

JM de Foronda:
Advocat del soci Joan March Torné, amic i company de graduació de Toni Freixa.

 

 

Els set punt següents estan copiats,traduïts i adaptats d'aquest article de Toni FRIEROS a l'SPORT.

 

D'on neix tot el procés judicial?
La demanda arrenca d'un procés judicial anterior que va obligar el Barça a convocar eleccions el 2006 i no el 2007. Un jutge va considerar que els primers 15 dies de mandat de Laporta el 2003 equivalien a un any de mandat

 

Qui va posar la demanda a Laporta i la seva directiva?
El soci del FC Barcelona de 66 anys Vicenç Pla i Cibrián, veí de Premià de Mar L'11 de juny de 2008 es va celebrar el judici al jutjat de Primera Instància número 24 de Barcelona davant del titular, el magistrat jutge Antonio Pascual Nuño de la Rosa i Amores.

 

Què sol·licitava Vicenç Pla en la seva demanda?
Considerava que la directiva del FC Barcelona que estava al club el 2006 havia d'haver presentat un aval bancari d'uns 60 milions d'euros, dels quals uns 42 equivalen al 15 per cent del pressupost de la temporada 2006/2007 i la resta a les pèrdues l'exercici 2002/2003.

 

En primera instància el jutge li va donar la raó a Laporta
El jutge Antonio Pascual Nuño de la Rosa i Amores va desestimar en primera instància, i en la seva totalitat, la demanda del soci Vicenç Pla. El 11 juliol 2008 va dictar que la junta directiva de Joan Laporta no havia de avalar. En el seu escrit, el jutge té en compte que la Lliga de Futbol Professional va comunicar al FC Barcelona que no havia de avalar.

 

L'Audiència Provincial revoca la decisió
El soci Vicenç Pla va recórrer davant l'òrgan superior, l'Audiència Provincial de Barcelona que va fallar contra els demandats a dipositar davant la Lliga de Futbol Provisional un aval bancari per un import de 23.242.802 d'euros. Es va notificar el 3 de març de 2011. Els afectats han recorregut al Tribunal Suprem (recurs de Cassació). Recurs desestimat el passat 12 de desembre de 2012

 

Quins directius van ser denunciats?
Vicenç Pla va demandar a la totalitat de la directiva del FC Barcelona del 2006: Joan Laporta, Ferran Soriano, Marc Ingla, Albert Vicens, Alfons Godall, Xavier Cambra, Antoni Rovira, Clàudia Vives-Fierro, Alfons Castro, Joan Boix, Joan Franquesa, Evarist Murtra, Josep Lluís Vilaseca, Josep Cubells, Rafael Yuste, Albert Perrín i Jaume Ferrer

 

Per què només han d'avalar vuit directius?
Quan el jutge va fallar el juliol del 2008, vuit directius ja no formaven part de la junta perquè havien dimitit després de la moció de censura. Per això només imputa Laporta, Godall, Castro, Boix, Cubells, Yuste, Perrín i Ferrer. Aquests han avalar 23.243.810 d'euros “per parts alíquotes i mancomunades entre ells”.

 

Els següents 8 punts estan copiats i adaptats d'aquest article i aquest altre de consulta Barça.

 

Associació en defensa dels drets del soci
És el focus principal de tot l'activisme anti Laporta generat des que en Sandro Rosell i el seu grup de directius van abandonar la directiva. El seu president, Robert Blanch, és el principal promotor de l'Associació i l'home que finança la demanda de Vicenç Pla. La nòmina de socis i simpatitzants de l'Associació fa feredat: Francesc Perearnau, Nicolas Marin i Joan Manuel Trayter en serien tres exemples paradigmàtics. Aquesta associació utilitza utilitzava la pagina web del pelikano per difondre les seves accions i opinions

Robert Blanch
Badaloní, soci inquiet i molt actiu del Fc Barcelona. Promotor i president de l'Associació en defensa dels drets dels soci i qui segons Xavier Bosch està darrera del consoci Vicenç Pla. Tot i declarar no tenir relacions amb la directiva blaugrana, cada any es convidat VIP a l'assemblea de compromissaris. Del senyor Blanch consten declaracions admetent que l'Associació havia aportat diners a la moció de censura.

 

Vicenç Pla
Soci que va demandar a Joan Laporta i la seva junta directiva per no avalar quan van ser reelegits en les eleccions del 2006. Vicenç Pla és soci o simpatitzant de l'Associació i amic íntim de Robert Blanch, que és qui realment impulsa i finança la demanda.

 

Francesc Perearnau:
Periodista, actualment subdirector del diari esportiu el mundo deportivo vinculat al grup Godó, també és qui escriu articles a la web El Pelikano fins el tancament el passat mes d'octubre. El Pelikano ha estat l'altre focus des d'on s'ha atacat sistemàticament la gestió del president Laporta. L'esbirru, tal com el coneixen els col·legues del Diarioyoya, té el privilegi d''haver estat el primer periodista homenatjat per en Sandro Rosell. L'any 2007  va comprar el domini de la pàgina web El Pelikano, la qual era administrada per l´Associació en defensa dels drets dels socis.

 

Joan Manel Trayter
Fill de Joan Trayter, qui va ser el president de la junta gestora que l´any 2003 va consensuar convocar les eleccions el dia 15 de Juny. La data de les eleccions del 2003 ha resultat ser la mare de totes les disputes i mal rotllos de totes les cares de la mateixa moneda. J.M. Trayter és l´actual president de la comissió de reforma dels estatuts  Uns estatuts que segons Toni Freixa, havien de ser aprovats per una assemblea extraordinària que s'havia de celebrar 
l´abril passat, tal com va afirmar en la web del FC Barcelona el setembre de l´any passat J.M. Trayter va donar el seu suport a la candidatura del president Rosell en la campanya electoral, formava part del seu equip jurídic, juntament amb Eduard Coll, Toni Freixa i Sergi González entre altres. J.M. Trayter en el seu dia va assessorar l´Associació en Defensa dels drets dels Socis. En una reunió amb alguns dels seus membres es va decidir demanar la inhabilitació del expresident Laporta, fins i tot el senyor Trayter va arribar a dir en aquella reunió “Algú de nosaltres haurà de presentar-la”.

 

Nicolás Marin
President de la penya barcelonista Nicolau Casaus de St Andreu, membre de l'Associació en Defensa dels Drets del Soci i col·laborador de l'Oriol Giralt a la moció de censura. Va presentar una denúncia al tribunal català de l´esport per inhabilitar de qualsevol tipus de càrrec dins del FC Barcelona a Joan Laporta i a tota la seva junta directiva de l´any 2006. També va presentar la
denúncia per malversació de fons contra Joan Laporta que ha estat arxivada recentment.

 

Oriol Giralt
Soci que va impulsar una moció de censura contra el president del Fc Barcelona Joan Laporta i la seva junta directiva l´any 2008. Una moció de censura a la que l´actual president Sandro Rosell no va donar el seu suport però si que va votar a favor. Una moció de censura que  va tenir el suport i la col·laboració de l´Associació en Defensa dels drets del soci, recollint firmes a la seva seu.

 

Javier Leiva
Advocat de Vicenç Pla fins fa molt poc i company de futbol sala de Toni Freixa, el qual ha declarat no conèixer de res al senyor Leiva, tot i el document gràfic que ho acredita.

 

Acció de responsabilitat contra Laporta
A la primera assemblea de compromissaris presidida per en Sandro Rosell, la directiva, prèvia reformulació dels comptes de l'exercici 2009-2010 presentat per la directiva Laporta, va promoure l'acció de responsabilitat per import de 47,6 milions d'euros que és la quantitat acumulada de pèrdues del dos mandats de Laporta segons la directiva actual. El càlcul de la directiva ja va tenir en compte el 63,8 milions de les pèrdues dels primers vuit dies. Cas contrari, ni s'hagués pogut presentar cap acció de responsabilitat ni caldria presentar els avals, ja que els resultats acumulats serien positius.

 

Resultats primer mandat Laporta
Segons Laporta:  71,1 M/€
2003         ( – )
2004      (+   1,5)
2005      (+ 36,7)
2006      (+ 32,9)

Segons Rosell i la justícia:  7,3 M/€
2003   (–63,8)
2004   (+  1,5)
2005   (+36,7)
2006   (+32,9)

Resultats segon mandat Laporta
Segons Laporta: 36,8 M/€
2007  (  6,8)
2008  (10,1)
2009  (  8,8)
2010  (11,1)

Segons Rosell: 51,4 /€
2007  ( 6,8)
2008  (10,1)
2009  (  8,8)
2010  (-77,1)

La justícia s'haurà de pronunciar sobres els resultats del 2010 quan es jutgi l'acció de responsabilitat, si és que abans la Junta o l'Assemblea no han decidit retirar-la.

 

Resultats totals mandat global Laporta
Segons Laporta:  107,9 M€
2003/2006 (+71,1)
2007/2010 (+36,8) 

Segons Rosell:      –44,1 /€
2003/2006 (+ 7,3)
2007/2010 (-51,4

El resultat negatiu acumulat és de 44,1M/€, però el Barça exerceix l'acció de responsabilitat per import 47,6 M/€. Estem pendents d'esbrinar el perquè d'aquesta diferència i de confirmar si l'acció de responsabilitat és del 2003 al 2010 o només del 2007 al 2010 

Nota* Durant el mandat Laporta s'han liquidat a hisenda 60,3 M/€ en concepte d'actes aixecades per les irregularitats comeses en les retencions pels pagaments de salaris als jugadors durant els períodes 1990-1993 i 1996-1999 sota el mandat del president Núñez. No sembla que estigui acreditat del tot si aquesta quantitat estava provisionada, provisonada parcialment o mal provisionada, però el cert és que no hi havia un duro a la caixa del club i que són diners generats durant el mandat Laporta.

Contra qui va dirigida l'acció de responsabilitat?
Contra els 17 directius que va acabar el mandat Laporta. Un dels 18 directius, Franquesa, va dimitir l'any 2009, el mes de novembre. Vuit d'ells haurien exercit durant tot el segon mandat, mentre que els nou restants només hi haurien estat des que van substituir als dimissionaris de després de la moció de censura del juliol del 2008.

Qui interposa l'acció de responsabilitat?
La junta de Sandro Rosell és qui interposa la demanda de responsabilitat per reclamar el deute acumulat segons els comptes reformulats per la pròpia directiva, els quals presenten resultats negatius en contraposició als resultats positius de la junta Laporta.

Qui autoritza l'acció de responsabilitat?
L'assemblea és qui autoritza l'acció de responsabilitat prèvia votació proposada per la directiva de Sandro Rosell, amb la influència d'una presentació tendenciosa i fraudulenta de l'auditor amic i després de setmanes de campanya contra la junta Laporta perpetrada per la premsa amiga en base a dades falses com s'ha demostrat amb l'arxiu de la denúncia interposada pel soci Nicolás Marin i que exculpa a Laporta de tots els delictes denunciats. Enllaços 8 i 10 a peu de post.

 

Curiositat
Tres tàndems conflueixen en la sincronitzada i sistemàtica tàctica de “acoso y derribo”contra la directiva Laporta:
Francesc Perearnau & Web Pelikano
Associació defensa soci & Robert Blanch
Josep Maria Coronas & Toni Freixa

Paradoxa
Els principals responsables implicats en la decisió de les provisions per 63,8 milions d'euros i de comptabilitzar-los al darrer exercici Gaspart, és a dir, Soriano, Rosell, Laporta i Freixa, només a Laporta li afecta la sentència del avals. Els altres queden lliures per haver dimitit de la junta. Uns (Rosell i Freixa) el 2005 i l'altre (Soriano) el 2008

Absurda justícia
1)  Vicenç Pla va perdre la demanda en primera instància, però va guanyar el recurs a l'Audiència Provincial. Si Pla hagués guanyat en primera instància i desprès hagués perdut el recurs a la Audiència Provincial, aleshores ja no tindríem cas avals. ( i no riguin, si us plau)
2)  La simple dimissió del càrrec el juliol del 2008 allibera a 8 directius d'una important responsabilitat que segons la justícia tenien quan van prendre possessió del càrrec dos anys abans.
3)  Els directius que van dimitir després de la moció de censura no estan afectats per l'acció de responsabilitat tot i haver tingut moltes més responsabilitats de gestió que no pas els directius substituts que van finalitzar el mandat i que sí estan denunciats.

Editant (23/05/2013) 

Segons publica el Mundo Sandritivo Deportivo d'avui 23 de maig, el soci Vicenç Pla ha iniciat els tràmits legals per a demanar que s'executi la sentència dels avals. En aquest sentit, i donades les múltiples interpretacions que es fan de la notícia, creiem oportú penjar uns comentaris extrets del fòrum del Diarioyoya i firmats per Culé, que considerem extraordinàriament interessants i aclaridors:

1) Para mi lo de los avales es otra cortina de humo de esta Junta. Yo entiendo que ningún juez puede obligar a avalar a unos ex-directivos, en tanto en cuanto no hay ninguna ley que obligue a avalar a un ex-directivo, únicamente obliga a avalar a los DIRECTIVOS. Total, que esta sentencia no sirve absolutamente para nada……

2) La importante será la de la acción de responsabilidad, porque ésta sí que obligaría a responder con el patrimonio de los ex directivos, pero el aval es únicamente para cuando eres directivo, el juez únicamente les podría decir que deberían haber avalado cuando eran directivos, ahora ya no les puede exigir nada.
 

3) La sentència dels avals obliga a avalar, no a executar els avals. L’execució dels avals només és exigible a través de l’acció de responsabilitat.

El tema és que qui obliga a avalar es la LFP, a través de la Ley del Deporte, y aquesta llei no contempla que avalin ex-directius. Per altra banda, el Barça no por demanar cap aval, la llei no ho contempla, i un tercer tampoc pot fer-ho, no ho contempla cap llei, només pot demanar-ho la LFP, però a directius, no a ex-directius.

L'únic que podria passar seria que el jutge obligués a la LFP a demanar aquests avals als ex-directius, perquè entendre que els tenia que haver demanat en el seu moment, i la LFP els hagi de demanar i mantenir-los fins que es resolgui l'acció de responsabilitat. Si no hi hagués l’acció de responsabilitat, la demanda dels avals no serviria absolutament per a res.

 

4) I el Barça no veurà ni un duro en tot aquest procés, només en el cas d'una sentència favorable de l'acció de responsabilitat, el Barça rebria alguna compensació econòmica, la qual, a més, no tindria res a veure amb la quantitat avalada, sinó amb les pèrdues finals de les quals es considerés responsable a aquella Junta. 

 

5) Volviendo a los avales, concretamente la sentencia dice esto:

“Condenamos a las personas físicas demandadas QUE SIGAN SIENDO MIEMBROS DE LA CITADA JUNTA DEL F.C.BARCELONA a que aporten el aval bancario a que se refiere la disposición adicional séptima de la ley 10/1990, de 15 de Octubre, del Deporte….”

Y como es fácilmente comprobable, ninguno de los demandados es ya miembro de la Junta Directiva del F.C.Barcelona.

Enllaços:

1.- Text íntegre sentència audiència provincial

2.- Varapalo del Tribunal Supremo

3.- El “caso de los avales”

4.- ¿Y la conciencia?¿Bien? (David Torras)

5.- 8 punts claus que podrien demostrar la conexió entre Toni Freixa i Vicenç Pla

6.- E-pistolario: Parábola del cainismo (Frederic Porta)

7.- Habla Núñez, paga Laporta (Ramon Besa)
8.- Arxiu demanda soci Nicolas Marin contra Laporta per apropiació indeguda i administració deslleal 
9.- El Barça no té president (Albert Llimós i Bifet)

10.-Doncs ha resultat que Laporta era innocent: i ara què?

 

blaugrana4