Tot i els entrebancs de l’Estat, Catalunya acollirà refugiats

Sovint i per des­grà­cia hi ha temes impor­tants que que­den tap­ats per altres assumptes d’actualitat. Sobre­tot mediàti­ca­ment com passa amb el tema refu­giats, però m’alegra poder dir que en aquest cas això és així només mediàti­ca­ment. I és que insti­tu­cional­ment i social­ment tot ha con­tin­uat i con­tinua endavant.

 

I és evi­dent que con­tin­uen arrib­ant refu­giats a Europa, però també cal explicar que les insti­tu­cions cata­lanes han estat tre­bal­lant per preparar l’arribada, immi­nent, dels primers refu­giats a Catalunya. De fet, tal i com informem a nous​cata​lans​.cat, avui hi haurà una roda de premsa on se n’explicaran els primers detalls i nos­altres us avancem algun.

 

Com sem­pre ens passa als cata­lans, hem de tre­bal­lar amb un Estat en con­tra i això difi­culta les coses. El Gov­ern espanyol encara no ha infor­mat de quants ni quant arrib­aran els primers refu­giats. Així amb tot el Gov­ern català amb diver­sos ajun­ta­ments ja ha preparat les primeres viven­des d’acollida, ha plan­i­fi­cat la ober­tura de les aules d’acollida a les diverses escoles perquè els nens es puguin incor­po­rar ràp­i­da­ment a les classes i ha preparat plans d’arrelament i inte­gració en l’entorn.

 

Sovint les soci­etats es coneixen en els moments de màx­ima sol­i­dar­i­tat i difi­cul­tat i els cata­lans tornarem a donar un exem­ple a Europa i al món. I no només insti­tu­cional­ment, sinó que durant aque­sts dies d’intens debat polític són moltes les enti­tats i per­sones a títol indi­vid­ual que s’han organ­itzat per aju­dar en l’acollida i en l’enviament de mate­r­ial als diver­sos camps de refugiats.

 

Els cata­lans hem fet un gran esforç no només per acol­lir, sinó per arrelar i garan­tir una igual­tat d’oportunitats a aque­stes per­sones. I com deia, tenint un Estat en con­tra no ha estat fàcil, ni serà fàcil, perquè quan aque­stes per­sones portin uns mesos o pocs anys aquí, el Gov­ern espanyol les podrà enviar a un altre indret de l’Estat i aquí enviar-​nos per­sones que han estat acol­lides també a d’altres punts de l’Estat Espanyol. I és que quina man­dra d’Estat que tenim, sem­bla un moscardó d’estiu que fins i tot emprenya quan menys hau­ria d’emprenyar, quan par­lem de per­sones amb una situació de vul­ner­a­bil­i­tat extrema, quan par­lem d’un tema que ens hau­ria d’implicar a tots.

 

www​.ericber​tran​.cat