Dilluns, 21 de setembre de 2020 - Edició 788
La República

TORNA AL CONVENT, DONA…! Estarem més tranquils, tu i nosaltres!

No hi ha prou enrenou amb la mala entesa i la trencadissa que feia temps prevèiem, entre Convergència i Unió Democràtica, que ara, després de les eleccions municipals on havia […]

Jaume Meneses
Jaume Meneses 16/06/2015

No hi ha prou enrenou amb la mala entesa i la trencadissa que feia temps prevèiem, entre Convergència i Unió Democràtica, que ara, després de les eleccions municipals on havia de quedar més o menys tot aclarit sobre la independència, tenim una monja exclaustrada presidint una formació política, Procés Constituent, per embolicar més la troca, ja que haurà pensat, que en el país on els afers són sempre envitricollats encara no ho són prou.

Com pot demanar la Forcades una entesa amb altres partits, si comença escampant als quatre vents el contrari del que tothom entén per entesa. Deixa de banda i margina CiU, perquè ens fa saber “urbi et orbi”, que la independència de Catalunya “s'ha de fer sense CiU”; això sí, sense abans dir-nos amb moltes penques, que no té res en contra del president Mas i els votants de Convergència. Sent monja també diu mentides. Encara que deu considerar que és una mentida “pietosa”, jo la trobo tot el contrari, una mentida amb tota la mala llet del món. On es demostra que dins el món religiós es diuen les mateixes mentides i es fa servir la mateixa mala llet que al món civil.

Jo no sé què devia aprendre la Forcades en la seva vida d'estudiant i que deu haver pensat en totes les hores de meditació, durant tots els anys de vida que porta al convent de clausura (bé, això de clausura és un dir.), però tenir un bon concepte de la democràcia segur que no ho va estudiar ni pensar. No caldria tenir dubte sobre aquesta qüestió, ja que veient a través dels segles el pensament i l'aplicació que ha tingut i ha posat en pràctica l'església catòlica de la democràcia, que ha sigut nul·la i ignorada, no ens ha d'estranyar la posició que té la Forcades ara que ha sigut exclaustrada i entrat a la política com un cavall desbocat.

El vent i el temps s'enduen les paraules, però els fets no! Això és el que passarà amb les seves paraules, per què els fets que vol posar en pràctica no podran quedar entre nosaltres, ja que són utopies irrealitzables. Així doncs, què vol la Forcades? Què pretén? Aconseguir la independència de Catalunya ella sola, acompanyada d'una coalició de pa sucat amb oli i quasi tots ells contraris a la nostra sobirania? Ens diu, que no vol que “l'status quo” continuï i formar de cara el 27-S “una confluència àmplia amb ICV, EUiA, PODEMOS i CUP, prometent un procés constituent català unilateral que inclogui un referèndum per la independència”, que serà la pera! Si aquesta colla amb la monja com a capdavantera tenen la solució per a Catalunya, que baixi Déu i ho vegi i a més, que ens ho expliqui per què jo no ho sé veure.

Llavors la independència que poden aconseguir CiU, ERC i CUP junt amb el suport d'associacions com ANC, Òmnium i els ajuntaments, la deu considerar cosa del diable! Així, si no vol en “aquesta confluència” saber res de CiU i ERC, suposo que menys voldrà parlar amb PSC, C's i PP. ¿Si només vol aconseguir la independència amb una àmplia esquerra (i quina esquerra, mare de Déu!), que potser ens vol redimir i perdonar-nos, als votants de CiU i ERC i CUP, per ser pecadors i ser la majoria de catalans que votem aquests partits, i un cop penedits puguem arrecerar-nos sota l'empar de la monja i els seus acòlits?
Per això preguntava quin concepte té de la democràcia. En un parlament hi ha d'haver de tot, com a la vinya del senyor, dretes, esquerres, centre i tothom que es comporti civilitzadament. La independència és per a tothom. Qui és ella, per excloure partits que no són de la seva “capelleta” per aconseguir la nostra independència?
 
A part, com vol entendre's amb ICV, EUiA, PODEMOS i la CUP? Els tres primers tenen la boca tancada a la paraula independència i pel que respecta a la CUP, les paraules de Quim Arrufat són ben clarificadores. “Jo he estat davant de reunions on se'ns ha dit: nosaltres a les pròximes eleccions anirem a explotar l'odi contra Mas, perquè quan anem a Nou Barris, si parlem de Procés Constituent i d'altres coses catalanes, se'ns mira molt estrany i no ho entenen, en canvi, si diem “muerte a Mas”, se'ns entén”.
Arrufat feia referència a l'odi d'alguns partits d'esquerra cap al president de la Generalitat. Concretament a bona part d'Iniciativa i, sobretot, a Podemos, en unes declaracions de Gemma Ubasart i en actes amb Pablo Iglesias i Ada Colau (sí, sí, l'Ada Colau, l'alcaldessa de Barcelona).Per acabar dient el Quim Arrufat: “explotar l'odi contra Mas és d'una altura de mires molt curta”

Un altre individu amb qui que vol compartir la Forcades, les seves collonades i bajanades, és amb un tal Albano-Dante Fachin (curiós aquest últim cognom amb el qual es pot jugar a fer un acudit molt fàcil…), el qual aspira a la presidència de Catalunya. Espero que els catalans no siguem passerells i babaus per votar una persona que diu: “El procés constituent no és per arribar a la independència” Però aquest nou vingut d'on ha sortit? No tenim encara prou torracollons a casa nostra, que han de venir de fora a dir més collonades?
I la nostra monja “salvadora de la pàtria” vol ajuntar-se amb aquests elements indesitjables? Amb el bé que devia passar-ho al convent resant i meditant, i prefereix sortir, complicar-se la vida i complicar-la als altres.

Un altre de les collonades de la Forcades és el seu decàleg publicat l'abril del 2013. Personalment, em sembla més fàcil complir personalment el decàleg -10 manaments se'n diu a la religió de la Forcades- i que temps era temps ens van ensenyar a tots els que tenim una certa edat, que no pas és compleixi aquest “decàleg” pensat i publicat per ella:

Parla, d'expropiació de la banca privada i defensa una banca pública i ètica.
Tancada al convent no es devia assabentar del merder del Banc Ambrosià del Vaticà, que era públic i se suposava ètic. Seria més ètica una banca catalana que una vaticana?

Parla de: Salaris i pensions dignes. Com es nota que no ha treballat mai.
Jo des dels setze anys al seixanta que vaig treballar, no vaig tenir mai un salari digne; i els quinze anys de jubilat no hagut any que necessités molt més del que augmentava la meva pensió.

Parla de: Habitatge digne per a tothom… Bla, bla, bla, i fins a deu punts més.
No cal seguir perquè tots són punts utòpics i somnis d'una persona plena d'arrogància i supèrbia que no toca de peus a terra.

Mentre acabo d'escriure aquest article llegeixo que la CUP ha donat carabasses a Procés Constituent i a Podemos. Així doncs un consell a la Forcades. Si s'ha de quedar sola amb ICV, EUiA i Podemos, li auguro un futur molt negre i llenço aquest consell: TORNA AL CONVENT, DONA! I ESTAREM MÉS TRANQUILS, TU I NOSALTRES!
 
ACLARIMENT FINAL. Els que hàgiu tingut la paciència d'arribar al final d'aquest article, deveu pensar que l'autor és un menja monges i un menja capellans. Doncs us haig de dir, que aneu errats, ja que vaig tenir el germà gran (ja traspassat), que va ser anys, rector de la parròquia de Monistrol de Montserrat i després de Torrelles del Llobregat; i també tinc una germana encara en actiu que és monja, però que mai he sentit  que sortís de la seva boca les collonades, de la monja Forcades.
Malgrat aquest historial familiar, moltes vegades no estic d'acord, amb l'actuació, la parafarnàlia, el poder, la doctrina i les mentides de l'església catòlica.

Relacionats