Dilluns, 21 de setembre de 2020 - Edició 788
La República

Temps vertiginosos i dret de conquesta

Ara i aquí, vivim  temps  històrics a una velocitat  vertiginosa, la qual cosa  provoca que una part considerable de la nostra gent, encara, resti  bocabadada  i no entengui  el que […]

Josep Maria Loste
Josep Maria Loste 11/04/2015

Ara i aquí, vivim  temps  històrics a una velocitat  vertiginosa, la qual cosa  provoca que una part considerable de la nostra gent, encara, resti  bocabadada  i no entengui  el que està succeint. Estem  en una època que cal ser  pedagògics i, sobretot  – en la mesures de les nostres possibilitats, – cal esgrimir  dades  empíriques; ja que alguns encara pensen, a voltes manipulats  per la brunete mediàtica, que això del dèficit  fiscal  – 18.000 milions d’euros que cada any marxen de Catalunya, per anar a Madrid, i que no tornen – és una  “qüestió  identitària”; és a dir, com una mena de música celestial: de cap de les maneres.

El dèficit fiscal és el màxim  responsable que a casa nostra s’hagi disparat la pobresa severa: tres de cada deu  catalans  viuen en risc d’exclusió i el 40% de les famílies no pot afrontar les despeses imprevistes. No hi ha dubte que  es tracta  d’una qüestió, real i concreta, que crea molt de dolor social : depressions i  frustracions. D’altra banda, els qui són autènticament identitaris  són els unionistes. Un exemple clar: l’unionisme  ja no dissimula;  pretén, simplement, anihilar  la nostra  llengua del sistema educatiu; tornar als anys  70 del segle passat, amb televisió única en castellà i aplicar multes als qui fan servir la llengua pròpia del país . Això, aquest escenari tan injust  i regressiu,  no el podem  tolerar. Els catalans hem de dir  prou de debò . No podem permetre  que ens trepitgin la nostra llibertat nacional i els drets lingüístics . No podem  acceptar que ens  apliquin el dret de conquesta. Ara ha arribat el moment clau, no el malbaratem : independència  o  frustració .

Relacionats