Avui podem llegir a l’apartat de necrològiques en els diaris totes les esqueles dedicades a en Tàpies, des de els treballadors de la seva fundació, la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat de Barcelona, la Fundació Miró, la Universitat de les Illes Balears, VEGAP i el Futbol Club Barcelona. No posaré en dubte la seva catalanitat o dedicació cap a la nostre nació, Déu em guardi! Sóc d’aquelles persones que l’hi agrada la pintura i l’art, però mai m’ha aportat o transportat a un món de sensacions o vibracions cap obra d’en Tàpies, més aviat al contrari.
Ara escoltarem i llegirem meravelles de les seves obres durant uns quants mesos, és el que toca. L’única aportació que m’agrada és el signe positiu que la capçalera de l’Avui va introduir fa uns anys i ara com El Punt Avui, seguint conservant. Quan un pintor, artista, escriptor o poeta fa una obra, la fa des de el seu punt de vista i per les percepcions dels altres cadascú en treu i rep les seves conclusions e emocions. L’autor mai ha de pensar en quina direcció o emoció vol aconseguir una vegada acabada l’obra, sinó, ja no seria art i tansols aparentaria un garbuix esbiaixat d’ella mateixa.
En Tàpies sempre utilitzava – més des de els últims anys – signes positius i negatius al llarg de qualsevol obra, fantàstic! Però, he de reconèixer que ma filla té futur en aquest àmbit, ja que denota una profunda visió Tàpiesiana de la pintura o arquitectura artística. Ara caldria, com tot a la vida que n’hi hagi uns quants frikies que diguin que son obres mestres i, així ens retirem a les Maldives a viure de la bicoca, mentre els micos l’hi realitzin la seva propera obra mestre.
