Voldria demanar que, un cop més, l'Onze de Setembre tingués els mateixos ingredients que hi va haver a la V i a la Via Catalana: unió, respecte, civisme, democràcia, dignitat, amistat, solidaritat, pau, rialles… en un ambient festiu, familiar, pacífic i cívic. En un clam per la lliberat que, com els anys 2012, 2013 i 2014, és únic a la història d'Europa.
M'agradaria que ningú empastifés ni emmerdés aquest dia ni aquest ambient. Som un poble pacífic i sempre ho hem estat. I ha de continuar sent així, malgrat totes les que plouen. Perquè això ens fa més forts. És per això que no em sobta que, precisament a pocs dies de l'11S, Sociedad Civil faci campanya -o precampanya?- a la mateixa Meridiana, respartint tres mil banderes i cent cinquanta mil fullets, amb l'objectiu de fer enredar la troca, a veure si aconsegueixen allò que l'Abc i La Razón no han pogut fer mai: dividir el poble català, separar-nos per afeblir-nos.
M'ensumo que, un cop més, el seu resultat serà el mateix de sempe: frustració. M'ensumo que no aconseguiran que hi hagi aldarulls, cops, amenaces i insults. No aconseeguiran que passi com el 9 d'octubre (clicant veureu el vídeo).
Ara no és l'hora de remar contra ningú, ni de crear pors i fantasmes, ni d'intentar embrutar o destruir la feina de tants i tants anys dels altres. No és pas temps de provocacions sense sentit. No és l'epoca de miopies polítiques o socials. Si us plau, ni cas. Que no embrutin un procés tan exemplar. Que no embrutin un dia tan maco. Que no embrutin el nom del nostre país. Que no embrutin els carrers i els balcons amb mala fe, mala bava i ganes de guerra. Que no embrutin el nom de mig milió de persones. Que no embrutin la dignitat de les persones, d'aquest poble festiu, alegre i combatiu.
Com deia el poeta, no podran res.
