La polèmica per les assignacions que ha fet el Consell de l’Audiovisual de Catalunya i la pèrdua per part de la COPE d’algunes emissores ha tapat el problema més important, ha tapat l’acord de la sociovergència per potenciar el Grup Godó, el veritable guanyador de les assignacions del CAC.
Un grup Godó que té la virtut de quedar sempre bé amb el poder, tant si mana el PSC com CiU, només cal llegir la carta que acompanyava l’especial que el diari insigne del grup Godó va dedicar a l’obra de govern del President Montilla (previ pagament).
Carta signada pel director de la Vanguardia, en Pepe Antich que mostrava la seva eufòria per la manera de fer les coses per part del Govern d’Entesa, les mostres d’entusiasme per part del Grup Godó vers el Govern Montilla tenien un bon preu, i un obsequi extra, la concessió amplia de noves emissores de radio.
Fins i tot la carta de l’Antich no te pèrdua, lloa a Montilla i les àrees de govern en mans socialistes, aprofitar per donar una visió socialista de la situació i malgrat això el diari que dirigeix no s’atura a l’hora de criticar Esquerra d’una manera sobre dimensionada.
Per tot això veiem amb preocupació l’entesa d’interessos entre el Grup Godó, PSC i CiU que posen en perill un model català i diferenciat de fer les coses.
Si afegim l’excessiu tractament per part de la Vanguardia a la reunió de Montilla i Duran, una reunió entre el principal partit de govern i un partit “extraparlamentari” comencem a entendre l’història d’amor entre Montilla i Antich.
Com deia recentment el mestre Puyal, quin és el projecte comunicatiu del Grup Godó respecte al País?
