Diumenge, 27 de novembre de 2022 - Edició 1585
La República

Simplement brillant

Inventar històries o crear personatges i que resultin atractius i reals, sovint passa per recrear històries i reinventar personatges coneguts per l’autor. En molta literatura hi ha biografia, i el […]

Nit Art 18/05/2010

Inventar històries o crear personatges i que resultin atractius i reals, sovint passa per recrear històries i reinventar personatges coneguts per l’autor. En molta literatura hi ha biografia, i el teatre no és una excepció. Autors que escriuen personatges que són ells mateixos i que tenen discursos que comparteixen. Una mena d’eina per expressar a l’escenari el que realment pensen.

Sembla que és precisament això el que passa amb el gran home de teatre que és Pep Tosar. (Us recomano aquesta entrevista que els col·legues de TeatreBCN li van fer a propòsit de la reposició de Molts records per Ivanov i on Tosar s’identifica amb el seu personatge i amb la seva concepció de l’art i de la civilització )

Molts records per Ivanov és d’entrada, una obra mestra. El text, inspirat en l’Invaov de Txèkhov, parla de la vida, de la mort, de l’amor i de l’art. Grans temes que han preocupat i preocuparan la humanitat de sempre i per sempre. Però malgrat aquestes temàtiques grandiloqüents el text de Tosar i Albert Tola i ho és tot menys ostentós. Tosar i els seus proposen una petita gran història explicada en dos temps i amb tres personatges que en diferents moments de les seves vides proposen, sense voler-ho, una reflexió a l’espectador i el commouen.

L’espectacle juga amb diferents ítems que formen part activa de la representació. A més del directe dels actors, el vídeo i la música són elements imprescindibles i molt ben triats. De fet, un dels moment més genials de l’obra és l’última vegada que dos dels actors toquen amb volí i guitarra un Wish you were here de Pink Floyd que posa els pèls de punta.

Molts records és un espectacle rodó per moltes raons però crec que la delicadesa amb que s’ha tractat i escenificat el text és la clau de tot plegat. Fa anys que vaig al teatre i malgrat he vist grans obres, sempre em costa deixar de pensar que sóc en un recinte i que aquella gent dalt de l’escenari estan re-presentant alguna cosa. Al Círcol Maldà vaig recordar què era perdre el món de vista.

Si llegiu l’entrevista citada més amunt, veureu que aquest espai i les seves propostes corren perill. La causa, la de sempre…la manca de diners. Amb els beneficis de la venda de 80 butaques, per molt que omplis, no n’hi ha prou si no tens cap altra ajuda. I és una veritable llàstima perquè es poden comptar amb els dits els artistes que proposen teatre de veritat, teatre amb compromís social i no purament d’entreteniment. I la veritat, poder veure aquest tipus de muntatges en sales tan íntimes com el Círcol Maldà, és una meravella.

Molts records per Ivanov és en definitiva, una obra imprescindible pels amants del bon teatre

Andrea Albert