Som en plena setmana santa. L’activitat política que envolta el procés és relativament menor, però no per això menys interessant. Aquest dissabte mentre alguns rememoraven tranquil·lament Quo Vadis al sofà de casa, d’altres es crucificaven via Twitter. Celestino Corbacho, un dels artífexs de la decadència del PSC, s’ha marcat una vacil·lació gratuïta que li ha sortit cara: “Oriol Junqueras presidiendo una procesión y diciendo que con sus amigos habla en castellano. Vete con cuidado que te echaran de ERC”. Junqueras ha tornat a defensar recentment l’oficialitat del castellà (i l'aranès) en una Catalunya independent, perquè ho considera una riquesa, a la vegada que ha presidit com a alcalde i creient la processó del seu municipi, Sant Vicenç dels Horts, on el castellà és majoritari. Així, vint minuts després, Junqueras responia al tuit de l’ex-ministre: “En això, els d'ERC estan tranquils. Tots sabem que, aquí, els únics que expulsen els seus companys de partit sou vosaltres”.
A la delegació catalana del PSOE li dol profundament cada vegada que un castellanoparlant adopta la fe separatista. Sembla que hagin oblidat que ERC, un partit independentista, fes realitat el “somni català” d’un antic immigrant espanyol, José Montilla, d’arribar a president de la Generalitat adoptant-lo com un català més sense distingir ni origen, ni cognoms ni grup sanguini. Desmuntat el PSC de Maragall, la delegació del PSOE encegada de poder creia que mai passaria allò que sempre havien volgut evitar: que Catalunya assimilés i integrés l’immigració espanyola que tantes majories absolutes els van reportar a l’àrea metropolitana. A aquestes alçades els únics que no s’han integrat son aquests polítics bíblics que avui insulten per twitter, impotents, mentre la resta participa a la Via Catalana i s’inscriu a Súmate. “Sembraran vent i colliran cicló”, com va dir el profeta de l’antic testament Oseas.
Per setmana santa els policies espanyols es posen les vestidures de romans i apallissen independentistes amb estelades mentre el poble es distreu veient guanyar o perdre els seus gladiadors al circ. “Te vas a enterar, catalán de mierda” li deien a Rafel Martín mentre l’estomacaven de valent per dur una estelada. Al mateix temps, els legionaris filofranquistes condecorats per la Fundación Francisco Franco es passegen per poblacions com Palafolls en processons inexplicables. Com és possible que un nazi passegi un Crist pacifista? El ministre Fernández Díaz, davant de tanta impunitat, no només tolera els fets que descrivim si no que fa allò que féu Ponç Pilat: rentar-se les mans. A ell i al govern que representa ja li està bé tot això. No es preocupin però, el poble sempre estarà amb els seus màrtirs. Ahir dissabte un miler de persones van homenatjar en Rafel, que va patir aquest veritable Via Crucis a Mestalla a mans (i peus) de la policia espanyola.
I finalment, no podia faltar la contribució de la premsa. A l’ABC li va donar ahir per intoxicar amb una altra informació elaborada als seus laboratoris contra l’Assemblea Nacional Catalana. Segons el rotatiu, l’ANC hauria inspirat el seu full de ruta cap a la independència en el Pla Pitzu del 1994, on es cridava a la desobediència civil com a via per aconseguir la plena llibertat per a Euskadi. L’ABC pressuposa l’autoria del document a ETA i el resultat final és el que s’imaginen: ANC = ETA. Cada dia que passa Espanya té més por que Catalunya se’n vagi. I més encara si això genera una reacció en cadena a d’altres comunitats.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
