Dijous, 17 de juny de 2021 - Edició 1057
La República

Santiago Fisas desafia la història

El candidat del PP, Santiago Fisas, té molt clar que d'aquí a 10 anys Catalunya no serà independent, segons publica aquest diumenge l'ARA. El trencament amb Espanya encara sembla llunyà […]

El Dietari del Procés
El Dietari del Procés 18/05/2014

El candidat del PP, Santiago Fisas, té molt clar que d'aquí a 10 anys Catalunya no serà independent, segons publica aquest diumenge l'ARA. El trencament amb Espanya encara sembla llunyà -i no per falta de suport popular-, però mullar-se amb aquesta previsió és més que precipitada. El devenir del procés és del tot imprevisible més enllà de tres o quatre mesos vista i els interrogants planen per tot arreu.

L'única predicció sensata a deu anys vista seria afirmar que el conflicte s'haurà resolt i que la tensió Catalunya – Espanya ja no existirà. Si el procés encara fos obert, seria un signe inequívoc de debilitat de la societat civil o els polítics catalans. Espanya no és qui té pressa. Fisas, doncs, ho veu tan clar com fa 5, 10, 20 o 30 anys, però és que anys enrere, ningú hauria vist per exemple Ernest i Pasqual Maragall a un míting netament independentista. Els temps han canviat, senyor Fisas.

El míting central de la coalició l'Esquerra pel Dret a Decidir -que gira al voltant d'ERC- ha rebut aquest diumenge la visita de Pasqual Maragall, ovacionat pels 1.800 assistents a l'acte. L'expresident de la Generalitat no ha parlat, però el simbolisme és gran, ja que els dos germans més coneguts d'una de les grans famílies catalanes no donen suport ara a ERC canviant-se de samarreta, sinó que han fet una evolució cap a posicions sobiranistes paradigmàtica en la societat catalana. Amb més de 70 anys, no tenen cap necessitat de buscar una formació que els aculli. La netedat amb què defensen la independència els republicans ha arrossegat els Maragall i podria continuar sumant diumenge vinent. L'última enquesta publicada a El País apunta a tres diputats pels de Junqueras i dos pels de Mas -sumats amb el PNB, CC i Compromiso por Galicia.

Ningú es pensava poc abans de 1814 que Espanya perdria la pràctica totalitat de les colònies americanes en quinze anys. Ningú es pensava a principis del XIX que la província danesa, Noruega, se'n separaria i aprovaria la seva primera Constitució el 1814 -de la qual aquest cap de setmana celebren el bicentenari. Menys previsible que el país escandinau esdevindria un dels més rics del món dos-cents anys després -sense ser a la UE. Tampoc es pensaven els dirigents de l'Imperi Austro-Hongarès el 1914 que el seu territori s'esmicolaria en múltiples estats independents en quatre anys. El 2014, Santiago Fisas tampoc espera una independència a Catalunya, i fins i tot Margallo prediu un final català equiparable al de 1714 si la insistència continua. N'estan segurs?

Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari 2014