Sobre l'afer Valdés haig de confessar que no tinc ni la més remota idea de que hi al darrera d'aquesta història, suposant que hi hagi res al darrera. Potser no hi ha res i tan sols sigui el que sembla que és, és a dir, un final d'etapa i ganes de veure món i conèixer altres cultures. Vés a saber, igual sigui certa la venganza de Valdés i ens hàgim de menjar els efectes col·laterals d'haver de negociar amb un representant merengue. Chi lo sa? Segons on jugui l'any vinent, sabrem si es tracta de signar el darrer contracte de la seva vida en algun país emergent amb fiscalitat paradisíaca o si fitxa per un dels grans de les grans lligues europees per seguir disputant el grans títols. Ja ho veurem, però del que no tinc cap dubte és de que en el suposat cas que hi hagués res al darrera i que aquesta història fos evitable o reconduïble, l'únic i/o màxim responsable possible que se'm passa pel cap no és un altre que, per dir-ho suau, el gamarús i tros de sòmines del nostru president Sandrusku Rosell.
Així que es va saber la notícia em van venir a la memòria, de cop i de manera gairebé simultània, alguns episodis de la històrica recent del Barça, com ara la final de Champions a París davant l'Arsenal i tot el reguitzell d'intervencions decisives d'un genial Valdés en front d'un no menys genial Henry, les declaracions d'en Laporta quan afirmava que en Rosell volia fer fora en Valdés, entre d'altres, perquè eren de casa i perdedors i les recents declaracions d'en Rosell sobre la renovació d'en Valdés dient que VV era d'aquells jugadors que s'acabaria retirant a casa. Declaracions prèvies a l'anunci de no renovació d'en Valdés on el president mentia descaradament (com s'ha demostrat després) pontificant que: “estem intentant arribar a un acord, aquesta és la nostra il·lusió, però també ha de ser la il·lusió de l'altra part” i, atenció, ho rematava matisant-ho d'aital manera: “el Barça està per sobre de qualsevol persona, jugador, directiu o president, perquè ningú és imprescindible”.
A can Barça ja se sap, encara que hagis heretat el millor equip i el millor club de la història i que els fruits d'aquesta herència et permetin sentenciar la lliga a la primera volta amb 18 punts d'avantatge sobre el Maligne, el revengisme i ressentiment dels genuïns hereus del més dolent i pitjor del nefast nunyisme, que crèiem feliçment enterrat, no perd ocasió de manifestar-se i donar mostres del cinisme i la incompetència que els caracteritza. Amb el fitxatge d'en Pep pel Bayern de Munich hem tingut un altre episodi de com en són d'impresentables i males persones algunes sandronunyistes vaques sagrades de la llet nostra i la caverna godòtica. Sort que encara queden alguns periodistes amb cara i ulls que han tractat el fitxatge d'en Pep amb el rigor i la categoria que es mereix l'entrenador que ens ha donat quatre anys inoblidables de futbol, títols i espectacle, i assumint la màxima representativitat blaugrana davant la vergonyant inacció i els balbotejos del president Rosell. Potser ja sabeu de quins periodistes i articles parlem. A ells, que en saben més que nosaltres, ens remetem i recomanem, com articles de lectura obligada, els següents: 1) El mundo claudica; el 'país petit' pasa cuentas (David Torras), 2) Un cruyffista en casa de Beckenbauer (Ramon Besa) i 3) Grandesa i misèria d'un fitxatge (Antoni Bassas).
Més de trenta anys i uns quants tresorers després, aquesta setmana s'ha destapat, ves a saber amb quines intencions, el que era vox populi sobre el finançament irregular del Partit Popular. De retruc també s'ha sabut que era pràctica habitual el repartiment de sobresous a la cúpula del partit. Aquesta suposada pràctica explicaria el tren de vida d'alguns diputats per sobre de les seves possibilitats o les incongruències entre les declaracions de bens al congrés i la realitat de la vida quotidiana d'aquests diputats/des a l'hora, per exemple, d'amortitzar desproporcionades hipoteques. No ens consta si aquesta pràctica només afectava a membres del partit popular o anava més enllà. Davant la sospita que els camarades Popota i Ròdia hagin pogut ser beneficiaris d'aquestes pràctiques com a reconeixement a la feixuga tasca d'infiltració al món sobiranista per mirar de dinamitar el transcendental document sobiranista que s'haurà de votar al parlament de Catalunya, la resta de la redacció exigirà, durant el transcurs de la propera assemblea, les màximes explicacions al respecte.
El Partit Popular ja s'ha afanyat a declarar que encarregarà una exhaustiva auditoria per aclarir tot el que calgui. Desconeixem si l'encàrrec se l'emportarà l'empresa que auditava Bankia, la CAM o Bancaja.
Si el PP vol obtenir els millor resultats possibles, que no ho dubti ni un moment i contracti la mateixa empresa que va contractar en Sandrusku per tunejar la comptabilitat blaugrana i poder encolomar l’acció de responsabilitat a la directiva Laporta.
Resultats assegurats.
Qui paga, mana.
Bonus track
