Divendres, 7 d'agost de 2020 - Edició 743
La República

Responsabilitat compartida

Ara que, a la fi, la CUP ha decidit definitivament que no votaran Artur Mas com a president de la Generalitat de Catalunya, han sortit, surten i sortiran milers de […]

Jaume Corbera
Jaume Corbera 03/01/2016

Ara que, a la fi, la CUP ha decidit definitivament que no votaran Artur Mas com a president de la Generalitat de Catalunya, han sortit, surten i sortiran milers de comentaris que culpen exclusivament la CUP de la fallida, almenys momentània, del procés independentista. Un servidor, expectador extern no directament afectat per aquest procés (encara que em podria afectar a la llarga), em permet fer-hi unes quantes reflexions.
Primera, la CUP va dir des del principi que no votaria Artur Mas, i que compleixi la seva paraula només ens sorprèn perquè estam acostumats que els polítics prometen coses que després no fan.
Segona, la CUP diu que no vol votar Artur Mas com a president, però no diu que no vulgui votar ningú altre. Si allò que és important és el procés en si i no quina persona l’encapçala, no veig que hagi de ser cap daltabaix polític proposar un altre candidat per part de JxS.
Tercera, si a la CUP li preocupa de veres el procés, no comprenc aquesta fixació en el no a Artur Mas. Per la mateixa raó suara exposada, que allò que és important és el procés i no qui el condueix, és una mica irracional aquesta caparrudesa i obsessió amb Artur Mas.
Quarta, Artur Mas ha dit més d’una vegada que ell no volia ser un impediment perquè el procés tiràs endavant, però el fet és que ara ell és sobretot l’impediment i si fos coherent amb allò que ha dit renunciaria a ser el candidat.
Quinta, en les negociacions que hi ha hagut fins ara la CUP ha obtengut moltes de concessions programàtiques de JxS, i pareix que aquestes haurien de pesar més que el nom del candidat.
Sisena, les eleccions presidencials a l’estat espanyol es fan al Parlament, no per votació popular, i els partits saben que juguen amb aquestes regles. Perquè un candidat sigui proclamat president ha de tenir la majoria parlamentària, absoluta o relativa, i això ho saben els diputats. Si el partit majoritari presenta un candidat que no aconsegueix la majoria, ni relativa, no té altre remei que cercar un altre candidat, perquè aquesta és l’única solució per a tirar endavant. Encabotar-se amb el mateix sabent que no aconseguirà els vots necessaris és un engan a ells mateixos i a tots els ciutadans que han votat els parlamentaris. L’acció política implica pactes i renúncies, i no es pot pretendre imposar res sense la majoria absoluta.
Setena, és una fal·làcia proclamar que tots els votants de JxS varen votar Artur Mas com a president. ¿Com ho saben? La gent va votar una llista en la qual Mas ni tan sols anava el primer; l’única cosa certa és que la gent que va votar aquesta candidatura votava per la independència.
Vuitena, com que tant de dret té JxS a presentar un determinat candidat com la CUP a no votar-lo, era necessari negociar aquest candidat des del primer moment, i la cosa ja estaria resolta. És el preu de no tenir els vots suficients per a decidir tots sols els de JxS.
Novena, la responsabilitat de no investir cap president amb aquestes eleccions i anar a unes noves votacions és compartida per JxS i per la CUP, que són les dues candidatures que tenen un objectiu comú independentista, almenys en teoria. I totes dues per la mateixa causa: personalitzar el procés independentista en un sol nom (cosa que, sigui dit de passada, em sembla un menyspreu descomunal a tota la gent que s’hi havia implicat i il·lusionat).
Desena, em fa la impressió que anar a unes noves eleccions desencantarà molts de votants d’aquest procés i s’haurà perdut una oportunitat d’or d’avançar. És una llàstima.
Per a tot plegat, a Mallorca tenim la dita adequada: dels collons dels uns poden penjar els altres. (Sé que és masclista, però és molt expressiva. No hi vegeu cap prejudici.)

Relacionats