Un “Ta tocao?” retòric era la pregunta que més ens formulaven els veïns als membres de les meses d'un col.legi electoral d'un barri qualsevol de Badalona. Durant tota la jornada electoral res feia preveure una sorpresa amb els resultats de l'escrutini, ja que gairebé l'únic perfil de votant seguia sent el de persona arribada a Catalunya als anys 60 del sud d'Espanya, ara ja d'edat avançada, de classe mitjana-baixa, parlant gairebé monolingüe castellà i part de la seva descendència. Excepte alguns joves acabats d'emancipar i arribats en els últims mesos al barri cridats pels baixos lloguers de la zona, la gran majoria de gent seguia sent la de sempre: els immigrants dels 60, i ara, és clar, els seus fills i fins i tot néts. La sorpresa, però, va ser majúscula.
Els primers 25 vots dels 252 emesos (un 10%) ens deixaven ja estupefactes: 6 per ERC, 4 per Podemos, 4 per ICV, 4 pel PSC, 3 per la PACMA, 3 per Ciutadans i un en blanc. On era el PP? I CiU? Que hi havia hagut algun sabotatge de paperetes i ningú els havia pogut votar? Poc probable, tenint en compte els tres apoderats populars que van pul·lular pel col·legi durant el dia. S'estava a punt de trencar la tradició bipartidista d'un barri on el PSC (entès com a sucursal del PSOE) sempre ha estat hegemònic entre el veïnat i on només el PP li ha plantat cada vegada més cara amb un discurs bel.ligerant contra la (nova, és clar) immigració?
El PSC va acabar guanyant amb un 26,1% dels sufragis i el PP va despertar a mig escrutini tancant amb un 13,8%, però al final no va poder ser tercer. Entre els dos grans s'havia colat un tercer, i no era ni ICV ni CiU, els que acaben de conformar el consistori local. Esquerra Republicana de Catalunya aconseguia la confiança d'un 15,1% de votants. Inèdit. Per això a les 20.30 ja érem molts al col.legi els qui auguràvem un triomf republicà a Catalunya, i encara molts més a tot el país els qui ho expressaven a Twitter quan s'anaven filtrant resultats de meses. La confirmació va venir a les 23.00. Però, per què es va donar un resultat tan històric?
Tothom apunta a la punxada convergent. Poca claredat de Mas, contradicció CDC-UDC, discurs desestabilitzador de Duran, desgast per estar a govern i no aturar les retallades… És cert que CiU només va assolir el 6,3% de vots; ara bé, la fluctuació des de l'antic hegemònic PSC i els de Junqueras i l'augment de participació hi tenen molt a dir. Els ara ja avis o gairebé avis potser continuen aferrats a 'Felipe', però els fills i els néts són els nous independentistes. Els que de debò han fet arrencar un procés que ara sí que ha agafat la directa. I els que cohesionen l'àrea metropolitana amb la resta del país, desfent així la feina de Franco. Òbviament, és clar, aquells qui s'han fet ara sobiranistes, aposten per la independència nítida. Aquí CiU sí que ha badat.
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari 2014
