Fa més o menys un mes vaig escriure unes primeres reflexions al voltant del programa de TV3, Banda Ampla, dedicat a la independència de Catalunya. Si sóc sincer he de reconèixer que després del programa m’havia proposat escriure una seqüència de 3 articles al bloc reflexionant sobre el que s’hi va dir, però després de tant temps, finalment acabaré les reflexions amb aquest article que ara esteu llegint.
I és que malgrat totes les reflexions inicials que ja vaig apuntar i del poc nivell de debat, de profunditat i l’excés de tòpics que es van abocar en aquells llargs micròfons del plató, em vaig fixar en una cosa, les dades de les enquestes que es van abocar als telespectadors.
Televisió de Catalunya va realitzar durant aquella setmana una enquesta telefònica a un miler de persones, i els resultats van ser els següents:
La veritat és que en veure-les em vaig mostrar sorprès, per televisió estaven mostrant les dades d’una enquesta on es deia que el suport a la independència estava ben bé a tocar del 40%, només a 8 punts i mig de diferència que el rebuig a aquesta. A més una altra dada em va capgirar el cos… un 60% de la població de Catalunya es mostrava favorable a la celebració d’un referèndum; per contra un 35% (gairebé la meitat).
No he d’enganyar a ningú, sóc jove i formo part d’una generació que ha pogut viure amb una certa normalitat el fet de ser independentista; però algú es podria arribar a imaginar mai que la televisió pública del nostre país estaria mostrant unes dades de suport a la independència de gairebé el 40%? I encara més, que després de sentir durant anys aquesta cantarella de que “això de la independència només ho defensen quatre gats” o “a veure quan comenceu a parlar de temes importants” a principis de l’any 2010 un 60% de la població catalana es mostraria favorable a fer un referèndum oficial sobre la independència de Catalunya?
Vaig estar buscant una mica les dades i vaig aconseguir-les segregades per edats:
El cert és que aquestes dades són les que em van alegrar més. Som els joves qui precisament hem vençut d’una forma més clara i desacomplexada la por, i qui, d’una forma més radicalment democràtica volem decidir sobre els temes que ens interessen. Veure que la gent d’entre 16 i 19 anys que està a favor del referèndum oficial està més de 10 punts per sobre dels altres segments d’edat és una cosa que realment em va fer feliç.
Estic fart de sentir que els joves passem de tot, que no ens impliquem en res, que no creiem en la política i que si seguim així el país no té futur. Aquesta enquesta, per exemple, reflexa precisament que el jovent volem influir en la societat i que estem disposats a agafar les regnes perquè això succeeixi. Conec desenes de comissions de pobles on s’han organitzat consultes populars i em fa feliç veure que en tots ells, el nucli impulsor i determinant ha estat format per gent jove.
Tinc la plena convicció de que el jovent no només som el futur d’aquest país, si no que som, també, el present del mateix. Ens cal formació i sobretot determinació, però serem nosaltres qui un dia alliberarem aquest tros de terra i farem d’ell un país millor.
Ho hem demostrat, els joves volem decidir; hem superat els temors i les pors dels nostres antecessors, i estem disposats a fer-ho. Ara només cal que marquem el dia i l’horitzó, però amb la nostra empenta segur que ben aviat, aquest, deixarà de ser un somni!
