Demà serà jornada de reflexió. Avui encara ens queda veure’n l’últim debat a 8TV a carreg d’en Josep Cuní – sembla un anunci de torrons nadalencs; d’aquells que tornen a casa per nadal -, però aquesta vegada tot apunta, que veurem un debat més obert i amb menys limitacions temporals. Al ser-hi ofert per una cadena privada d’àmbit català, segurament valdrà molt la pena visionar-l’ho. No m’espero cap gir dramàtic i substancial, però una mica de mala baba, si.
Respecte i honor; com diria qualsevol centurió romà.
El meu vot ja està decidit i ben preparats dins dels seus respectius sobres. No optarè finalment per ningú per el Senat Espanyol, a pesar de persones de la talla d’en Dr.Broggi. El meu vot al Congrés ja el tenia ben decidit des de molt abans, que s’inicies la campanya electoral.
El Senat ,és una d’aquelles mòmies institucionals que fora bo eliminar d’una vegada per totes. El Congrés, no és que sigui per tirar-ne’n coets, però és el que hi ha. S’ha d’estar, si Catalunya vol veure’s representada d’alguna manera. És segueixen fent campanyes en favor del vot nul o l’abstenció, per allò que no va amb nosaltres – els catalans – veure’ns representats a Madrid. A Madrid no s’assoleix la independència, però s’ha d’anar ens agradi o no.
Molts independentistes, creuen que un govern fort del PP farà créixer l’independentisme; jo no estic gaire segur que aquesta tàctica política ens atorgui bons fruits. Més aviat crec que el tret se’ns sortirà ben tort, si seguim aquests preceptes. Tanmateix, s’ha demostrat amb l’autonomisme que espanya és espanya i que nosaltres som 7.000.000 de persones eternament barallades.
Diuen que farà un dia ennuvolat i de baixes temperatures generalitzades; la mateixa sensació que hem glaça la sang, cada vegada que hi penso en la quantitat de vots llençats – a la brossa electoral – en forma d’estelada, mentre espanya és descollonarà a ple pulmó dels nostres desvariejos i preparà l’enviament express del seu servei de recollida d’escombraries.
