Són tres quarts i quatre minuts de nou del vespre. Pels volts d'un quart d'una tocat me n'aniré a dormir i demà vull llevar-me cap a dos quarts de deu per aprofitar el diumenge. Potser no ho aconseguiré, en definitiva és cap de setmana, però almenys sé del cert que no seran les nou i mitja.
No sóc una purista de la llengua catalana. Crec que les llengües vives han d'evolucionar amb els parlants i els temps i, fins i tot, estic a favor de manllevar, si cal, neologismes o mots provinents de llengües foranes (amb el permís de l'Institut d'Estudis Catalans, és clar).
Malgrat això estic convençuda que, pel que fa a la manera catalana d'anomenar les hores, no cal que canviem res ni ens conformem a imitar el sistema castellà per una simple qüestió de desconeixement, dificultat, brevetat o comoditat.
Sé que no es tracta d'una qüestió de vida o mort i que, malauradament, avui dia hi ha temes molt més importants que esperen ser resolts. Però no costa res esforçar-nos a parlar i escriure correctament la nostra llengua. Penso que paga la pena fer-ho abans no siguin quarts de quinze.
