Quimet Perramon i Revista de Badalona

Aquest dimarts, 18 de setembre, el periodista Quimet Perramon és homenatjat pel Col·legi de Periodistes de Catalunya per la seva trajectòria i dedicació i la seva família també farà entrega del seu llegat. Quimet Perramon va néixer l'any 1924 a Sant Adrià del Besòs i va treballar al Diario de Barcelona, El Noticiero Universal i al diari Avui. Actualment és considerat un referent de la informació econòmica i qui a més a més va fundar l'Associació de Periodistes d'Informació Econòmica. Però en Quimet també va fer un gran servei a la premsa de proximitat en uns moments molt complicats. 
 
Després de morir Franco, el novembre de 1975, va començar el període de canvi a l’Estat espanyol, que no es començaria a conèixer, però, fins que Adolfo Suárez, des del juliol de 1976, presidís el govern central. Desapareixia el Movimiento i totes les seves institucions, i l’Estat estrenava democràcia.
 
La veterana Revista de Badalona, que per diverses circumstàncies era editada pel Movimiento, també havia de canviar. Es va constituir l’empresa Edicions Badalonines, SA –presidida per l’Estanis Alcover i Martí- per a fer-se càrrec de l’edició del periòdic, però per causes legals no podia seguir amb la mateixa denominació a la capçalera. Es van fer gestions, es van estudiar diversos noms per al periòdic, i es va considerar que les inicials del seu nom inevitablement havien de coincidir amb les mateixes de la Revista: R. de B. I així, el dissabte dia 11 de setembre del 1976, Diada Nacional de Catalunya, apareixia el primer número de Reforma de Badalona, Periòdic independent d’informació, editat per Edicions Badalonines, SA i dirigit pel periodista Joaquim Perramon i Palmada, de Sant Adrià de Besòs, el qual era ben amic de tots. Perramon va escriure també l’editorial d’aquest primer número, “Mirant endavant”, en català!, i va introduir la nostra llengua a totes les seccions on en aquell moment va ser possible.
 
No hi va haver solució de continuïtat amb Revista de Badalona. Una setmana sortia al carrer la Revista i la setmana següent apareixia Reforma, amb el mateix format i els mateixos col·laboradors. En resum, era el mateix periòdic de sempre, però amb un altre títol i una altra llibertat que Joaquim Perramon va obrir amb la seva ploma de forma ben valenta.
 
De Reforma de Badalona en van sortir cinquanta-quatre edicions, que van ser numerades, successivament, de l’1 al 54. Però aquelles dificultats inicials per poder conservar la capçalera de sempre s’havien pogut superar. Es va recuperar el títol primitiu, que va ser registrat a nom d’Edicions Badalonines, i el març de 1977, també sense solució de continuïtat, torna Revista de Badalona. Havia acabat la seva publicació, el setembre anterior, amb el número 1.842, s’hi varen sumar els cinquanta-quatre de Reforma, i així el primer número de la segona època va ser el 1.897. Vençudes enormes dificultats, en Quimet va considerar que la seva feina restava enllestida i va cedir el testimoni de la direcció de la nova Revista de Badalona a l’Estanis Alcover i Martí.