Dimecres, 30 de novembre de 2022 - Edició 1588
La República

Qui va matar el llop?

Terra Baixa Teatre Romea fins el 7 de juny A hores d’ara, tots els nostres lectors ja sabran que al Romea, fins el 7 de juny, trobarem un Manelic negre. […]

Nit Art 06/05/2009

Terra Baixa
Teatre Romea fins el 7 de juny

A hores d’ara, tots els nostres lectors ja sabran que al Romea, fins el 7 de juny, trobarem un Manelic negre. Aquest personatge que ja forma part de la memòria col•lectiva de Catalunya ha deixat de ser un pastor de la Terra Alta i s’ha convertit, sota dramatúrgia de Kekke Schmidt, en un immigrant sense papers.

I què passa? Doncs passa el de sempre. Les adaptacions i les actualitzacions estan bé sempre que estiguin justificades. Exemples d’això en tenim un munt. L’òpera Woyzeck de Calixto Bieito que va revolucionar el Liceu, n’és una mostra. També ho és el Ricard III de Rigola ambientat en un puticlub o el Hamlet de Tomaz Pandur amb pistoles. Però en tots aquests casos, els respectius directors van saber donar sentit a les adaptacions.

Però és clar, a veure qui es el graciós que s’atreveix amb Terra Baixa. Com ja va passar amb el Senyor Perramon de Segarra (quines crítiques les de Joan de Segarra!) aquí tot plegat no resulta gens creïble. De sobte apareix un home corpulent i negre que prèviament ja sabem que és en Manelic, però que tant podia ser negre, com xinès. No val la pena entrar en detalls… Però sí que direm una cosa d’aquesta actualització. Tal com va passar amb el Peer Gynt que Calixto Bieito va estrenar al Grec fa tres anys, aquí també es destrossen clàssics de la música. En aquella ocasió va ser l’Hallelujah de Leonard Cohen, traduïda, cantada (o quelcom semblant) per Joel Joan. En aquesta ocasió el tema és Perfect day de Lou Reed. I la culpable de que per primer cop ens faci mal l’oïda al sentir aquesta cançó és Àngels Bassas. Però no li podem tenir en compte perquè la seva interpretació durant l’obra és de les més convincents. No està malament aquí Joel Joan en el paper de l’amo Sebastià, bé, és un paper que li va bastant fet a mida…Roser Camí també fa una interpretació més o menys convincent com a Marta, tot i que la veu li notem una mica impostada en segons quins moments. Babou Cham, el nostre actor negre més mediàtic, està entranyable com a Manelic i Diana Gómez (disfressada de punky?) és tan adorable com la Nuri que ideà Guimerà.

El problema com dèiem és l’adaptació, el text, molt lluny del llibret original. Dagoll Dagom va canviar el final de Mar i Cel però va tenir la decència de posar en el llibret “inspirat en l’obra de Guimerà”. Aleshores el director Hasko Weber hauria d’haver fet quelcom semblant. Perquè si una cosa està clara és que aquesta no és la Terra Baixa de Guimerà. De fet, la dicotomia terra alta-terra baixa aquí queda molt diluïda i tot el discurs que va armar Guimerà és inexistent. Quan l’espectador s’aixeca de la butaca ni tan sols sap qui va matar el llop.
 

Andrea Albert