La vida es sueño
Teatre Romea
La ressenya de “Un dia. Mirall trencat” la començava esmentant com de difícil és enfrontar-se a un clàssic. Doncs bé avui us parlo de la més clàssica de totes les obres d’art de la literatura espanyola pel que fa al teatre: La vida es sueño.
Calderon de la Barca va veure com s’estrenava el seu llibret per primera vegada a Madrid l’any 1635 quan l’autor només tenia 35 anys i encara dubtava què era la vida. El seu personatge a qui hom ha anomenat “el Hamblet espanyol”, Segismundo, és un personatge que bàsicament es pregunta això, què és la vida i quina relació hi ha entre ella i allò que anomenem somni. Suposo que els nostres lectors sabran què succeeix en aquesta història apassionant sobre les preguntes existencials d’un home mig bèstia que com tots, en algun moment, dubta entre la realitat i el somni.
El teatre escrit en poesia no és un gènere fàcil ni apte per a totes les orelles. Però aquells que disfruteu del teatre, doneu-vos la satisfacció de passar una estona formidable amb aquest fabulós espectacle. La posada en escena és força clàssica en el sentit estricte de la paraula: no canvia el text i l’ambientació en termes generals, és totalment respectada. A això contribueix l’elegant i austera escenografia que corre a càrrec de Rafael Garrigós i la il•luminació sempre adequada de José Manuel Guerra. Pel que fa a les interpretacions, destacar només una, la de Fernando Cayo, el nostre Segismundo, que només per la seva actuació, ja fa que l’espectacle valgui la pena. En general, la dicció i la vocalització de tots els artistes, en especial de Cayo, són remarcables i un cop passat el primer quart d’hora que l’espectador inexpert necessita per adaptar-se a la forma poètica, les seves veus i les seves actituds fan arribar perfectament el text.
Des de NIT’ART us recomanem aquesta obra que podreu veure al Teatre Romea de Barcelona fins el 19 d’octubre.
Andrea Albert
