Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024
Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024

Quan la gent d’ordre arracona Duran i Lleida

|

- Publicitat -
Una de les coses bones que està portant el procés és la situació de Duran i Lleida. Segurament la complexitat de tot plegat i els disgustos que estem tenint no ens deixen assaborir prou i celebrar com cal que per exemple a l'enquesta d'ahir del CEO el que queda del partit de Duran queda lluny d'entrar al Congrés dels diputats. De fet, queda amb una intenció de vot similar al PACMA.
 
Recordo que no fa pas tan de temps Duran era aquell intocable, un tot poderós impune que podia fer i dir el que volia i ningú no s'atrevia a contradir. Va arribar a ser el polític més ben valorat per la ciutadania i ningú no va entendre mai el per què. Algun dia potser sabrem la raó per la qual un polític camaleònic i supervivent ha optat per suïcidar-se políticament. Segur que alguna bona i obscura raó secreta hi ha.
 
En Duran que era molt d'ordre i l'ordre se'l va menjar en pocs anys. I és que com ha de ser per passar de ser el més ben valorat a aconseguir posar-se en contra a la massa d'ordre i central d'aquest país perquè segons quin públic és normal que cridi i xiuli, però ell va aconseguir que les classes mitjanes, que tot un públic ple de convergents, a milers, es posséssin de peu per escridassar-lo, fins al punt de no deixar-lo parlar als mítings. Aquest és un dels millors moments que he viscut en política, un míting de Convergència i Unió al pavelló Italia amb milers de convergents cridant independència cada vegada que ell volia parlar i amb més intensitat cada vegada que ho tornava a intentar. Tots ens miràvem entre nosaltres amb un somriure burleta, i és que amb aquesta humiliació sabíem que estàvem guanyant. Que ell s'imposava sempre per dalt però des de baix el venciem.
 
I vet aqui un dels mèrits mes grans d'Artur Mas, de ser contundent sense trencar, sense espantar, arrossegant a la gran massa cap a l'independentisme deixant que fossin els altres els que es retrassessin, els qui es quedéssin sols. Hem de tenir més amor propi i pensar que allò que l'home tot poderós del Palace no ha aconseguit: espantar de l'independentisme a les classes mitjanes, menys ho aconseguiran les CUP en una assemblea.
 
Aquests dies no sabem que passarà i tampoc no cal que esperem eternament a veure si alguns es decideixen a que passi alguna cosa. El que si que podem fer és assaborir els bons moments per riure amb elegància i venjança. I un d'aquests moments serà el resultat del Duran el 20 de desembre. 
 
www.ericbertran.cat
Publicitat

Opinió

Minut a Minut