Quan Espanya desperti ja haurem marxat. I això passarà més aviat d’hora que tard

Imag­ino el dia en que es des­per­taran i se n’adonaran que no hi som. No sé quan serà. Però crec que no tri­garà a arribar. Si un dia se’n van adonar que això era més que un suflé, o que això era irre­versible, un dia es des­per­taran i se n’adonaran que ja hem marxat. No pre­veuen, no plan­i­fiquen, no anal­itzen a anys vista. Sim­ple­ment ho neguen perquè no els cap a la seva men­tal­i­tat que això pugui ser. Que hi hagi una sola pos­si­bil­i­tat d’esdevenir.

 

Un dia es des­per­taran i se n’adonaran que ja no manen, que ja no fan por, que la gent ja no els respecta i que Europa els diu que ja han fet tard per nego­ciar. Es des­per­taran i veu­ran que ja no poden nego­ciar perquè ja no tenen autori­tat ni respecte entre nos­altres. Es des­per­taran i veu­ran que no tenen ni cred­i­bil­i­tat ni honor ni tan sols entre seus incondicionals.

 

Un dia es des­per­taran i nos­altres ni ens n’haurem ado­nat. Aque­sta serà la vic­tòria, que ja hau­rem descon­nec­tat tant, que ni ens fixarem en que han reac­cionat. Tot és impos­si­ble fins que es fa pos­si­ble. Avui ja no som una opció. Som la opció. Con­tin­uem. Bon cap de set­mana a tothom!

 

www​.ericber​tran​.cat