Diumenge, 20 de juny de 2021 - Edició 1060
La República

Quan els dinosaures dominaven l’Estat

Un dels atractius d’aquestes europees és la lluita dels dinosaures per mantenir l’hegemonia del bipartidisme a l’Estat. Tant PP com PSOE, amb dirigents caducats, amortitzats i de poc nivell, en […]

El Dietari del Procés
El Dietari del Procés 11/05/2014

Un dels atractius d’aquestes europees és la lluita dels dinosaures per mantenir l’hegemonia del bipartidisme a l’Estat. Tant PP com PSOE, amb dirigents caducats, amortitzats i de poc nivell, en unes superestructures poc flexibles i hipotecades per tot arreu, van perdent llençols a cada bugada. Les enquestes els donen menys eurodiputats respecte el 2009, una tendència proporcional a la de l’assistència als mítings. En el fons la crisi ha igualat el rerefons ideològic d’aquests partits, i Catalunya els ha fet evidenciar que el realitat van agafadets de la mà. Rubalcaba es fa acompanyar de Manuel Valls, criticat per les polítiques d’austeritat a França. És la révolution Hollande. Però això ja és un altre tema.
 

L’experimentat Rubalcaba ha dit avui que les fronteres (en referència a Catalunya) no li agraden, perquè “són de dretes”. Una argumentació de primer nivell. Això significa que el seu partit és de dretes. Per quan la caiguda del mur de… Ceuta i Melilla? Els Verds deuen ser una formació de dretes també car avui han defensat el referèndum català i també una futura Catalunya independent a la UE. Javier Bardem, que l’altre dia va donar suport al Frente Polisario deu ser de dretes malgrat haver fet campanya per Zapatero perquè defensa l’autodeterminació del Sàhara occidental, com la majoria d’hipòcrites de l’Estat que després no defensen la de Catalunya.
 

A Catalunya estem més entretinguts. La lluita soterrada entre CiU i ERC serà interessant de seguir. Les enquestes donen un petit avantatge als primers, i mentre en teoria hi ha un ambient de fair play, a Unió li ha faltat temps –a Duran concretament- per llençar un parell de dards als republicans des del minut zero. Duran concep ERC com a adversari abans que l’Estat espanyol, una visió de polític de primer nivell també. En cas de que hi hagi unes plebiscitàries potser no tindrem l’opció de veure quina de les dues forces quedaria davant si hi ha llista conjunta –a priori l’opció més desitjable a menys que resti més que sumi. A ERC tampoc tot son flors i violes, cada vegada son més els rumors que situen el diputat Alfred Bosch com a número 1 a Barcelona per les municipals. Les primàries a ERC Barcelona estaran disputades i si Bosch es presenta i guanya, això obligarà a canvis al Congreso: Joan Tardà passaria a ser el cap de files, i la llista correria fins a Ramona Vergés, de Reagrupament, una formació avui totalment adherida a CiU.
 

Seguint al Principat, ens preocupen els moviments que fa Societat Civil Catalana. Amb quatre dies de vida, ja han creat Societat Civil Aranesa. I amb aquest nom. I per què se’n recorden ara de la Vall d’Aran? No fa massa algú de l’entorn espanyolista feia córrer que si a demarcacions com Tarragona no sortia el “sí” a la independència, la província hauria de seguir formant part d’Espanya. O sigui, escapçar Catalunya. La Vall d’Aran, una de les joies de la Catalunya tolerant -i la turística-, podria ser un objectiu a atacar. Si Espanya aconsegueix que la Vall se senti més propera a Espanya que a Catalunya, els encantaria poder fer “un Crimea”. No ho tindran fàcil; difícilment els seduiran amb un caramelet podrit.

Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols