Dimecres, 7 de desembre de 2022 - Edició 1595
La República

Prova superada

Boulevard La Villarroel Fins el 21 de febrer. Hi ha fórmules per l’èxit, està clar. I Carol López les ha trobat. Després de la bona acceptació de públic i de […]

Nit Art 19/11/2009
Boulevard
La Villarroel
Fins el 21 de febrer.

Hi ha fórmules per l’èxit, està clar. I Carol López les ha trobat. Després de la bona acceptació de públic i de crítica que va tenir Germanes, la directora reapareix amb un nou text de dramatúrgia pròpia que va camí de tornar a ser record de taquilla.

Es tracta de Boulevard, una comèdia metateatral on els personatges són actors que preparen un muntatge inspirat en el film Històries de Filadèlfia. Hi són presents tots els tòpics propis de la faràndula: la productora histèrica, el director perfeccionista i seductor que s’acaba embolicant amb l’actriu principal, la diva entradeta en edat que no accepta el pas dels anys i el pobre-noi excessivament preocupat per la tècnica.

És cert que Germanes era un tros d’obra difícil d’igualar, però la directora se’n ha sortit prou bé. És gairebé impossible no pensar, però, en aquest primer muntatge al veure Boulevard. I és que Carol López ha trobat un estil, una marca. Molts detalls d’aquest exitàs de la temporada passada es veuen aquí: les introduccions musicals als crèdits de l’obra, els muts on la música torna a ser la protagonista, i, sobretot, el sentit de l’humor i l’agilitat tant narrativa com escènica. Aquestes darreres característiques semblen la clau de l’èxit que li ha valgut a López la direcció artística de La Villarroel.

Quant als actors, estan tots genial. Des d’Amparo Fernandez que novament agafa el micro per cantar en directe, fins a Marta Pérez i Agatha Roca (T de Teatre), l’una en el paper de productora que acaba fent d’actriu, i l’altra com protagonista enamorada del director. També està divertidíssim Paul Berrondo que construeix un fantàstic protagonista masculí. Potser el personatge més hilarant és el del director, interpretat per Ernesto Collado, que amb les seves bronques als assajos aconsegueix ridiculitzar el món de la faràndula que en aquesta obra, se’n riu de sí mateix.

Bravo.


Andrea Albert