- Publicitat -
Ahir va tenir lloc la recepció oficial del Pride Barcelona. Va ser en un lluït i entretingut acte entre dirigents associatius i polítics a la terrassa del l’antiga Fàbrica Damm de Barcelona. El Pride és el conegut com a dia de l’orgull GAY, lesbià, transexual, bisexual i intersexual que es commemora a la majoria de països on estan reconeguts en major o menor mesura els drets d’aquestes persones. El de Barcelona en els darrers anys s’ha consolidat com un de referència mundial.
A Barcelona des de fa més d’una setmana es fan actes de tot tipus entre les 34 entitats organitzadores. Ahir a la recepció s’hi va poder veure una bona representació d’aquestes entitats que fan tasques de reivindicació, de salut, d’educació, de pedagogia entre pares i mares, de seguretat, de coordinació empresarial… També hi va haver una bona representació del catalanisme polític encapçalada per la vicepresidenta de la Generalitat, Neus Munté, i el coordinador general de CDC, Josep Rull. En representació de la Fundació Nous Catalans hi vaig ser jo present. Pel matí el President de la Generalitat, Artur Mas, va rebre a Palau a tot el comitè organitzador.
A més dels actes que hi ha hagut aquests dies aquest cap de setmana hi ha el plat fort, avui amb la tradicional cursa de tacons i la festa de la espuma a l’Avinguda Maria Cristina, demà amb la gran manifestació i desfilada de carrosses que comença pels volts de les 17h a la plaça de les Tres Xemeneies i que acabarà amb la lectura d’un manifest i diumenge emplenant el Tibidabo.
Com dèiem ahir amb el director del Pride, Joan Igual, a aquestes jornades de reivindicació no s’hi han de sentir cridades a participar només les persones homosexuals, també el conjunt de la societat. Perquè una societat on hi ha discriminació, diguem homofòbia, diguem racisme, diguem islamofòbia, diguem X, és una societat tacada en conjunt. Per tant és una responsabilitat de tots lluitar cada dia contra les discriminacions, contra l’odi a allò diferent.
Aquest any trobo especialment encertat que la reivindicació estigui centrada en el bullying acompanyat del lema “ni a l’escola, ni enlloc”. I és que certament l’escola és on encara hi ha més feina a fer, on els joves en plena adolescència es poden sentir més febles, menys recolzats, més fràgils. Hem avançat molt pel que fa a drets, encara ens cal avançar molt més, i el que segur que no podem permetre és que es toqui als nostres joves. Per tant, reivindiquem més educació, més formació, més tolerància, més prevenció i més estima a aquests joves que tenen dubtes i a aquests joves que ho tenen clar però que se senten sols o directament pateixen bullying. Reclamem més atenció als nostres adolescents i els hi diem: aquest any especialment per vosaltres! No esteu sols, estareu sempre acompanyats!
www.ericbertran.cat
Publicitat


