Avui, gràcies a l’abstenció del PP al Parlament és podran tirar endavant els pressupostos. Molt millors dels que tindríem si Europa ens intervingués o deixéssim que el Govern espanyol ens els fes. En Mas, ens va avançar que sinó s’arribava a un acord, no l’hi tremolaria pas la mà per fer eleccions anticipades. Aquí és on està el quit de la qüestió. A qui l’hi beneficiaria un avançament d’eleccions a Catalunya?
A CIU, evidentment. Potser, podreu creure que això donaria força a que ERC,SI o les CUP –si és decidís a participar-hi-, augmentarien les seves presències al Parlament. Doncs no. Ens agradi o no, la majoria de gent avala les mesures del govern convergent i ho seguiria fent. Segurament, CIU mantindria el mateix percentatge de diputats o com a màxim en sumaria dos més. Però, els grans perjudicats d’aquesta acció serien el PSC i el PP. El PSC, després de realitzar la seva estratègia i botifarra partidista, molt més una vegada que en Rubalcaba n’és el nou secretari general del PSOE, perdria entre quatre i cinc diputats. El PP, que treu pit a hores d’ara, ja que segons ells van treure els millors resultats de l’historia a Catalunya, rebrien el correctiu per les polítiques i actuacions dels seus líders estatals i, caurien fins a una quarta posició, que és de ben segur la seva posició real.
D’altra banda, ni PSC,ERC i IC-V han fet esforços per poder garantir els pressupostos. No volen ser avaladors d’aquestes mesures que en major part, ells en són els clars culpables i responsables. Ho trobo molt innocent i covard. Després, ho volen vendre com que CIU ha pactat amb el PP, per allò, que ideològicament són el mateix, no diré pas que no, però han estat els no implicats, qui han forçat l’acord amb el PP. Mentre CIU no tingui un rival ideològic clar i contundent -que fos realment sobiranista-, la musica que escoltarem no serà cap altre.
En definitiva, perquè uns partits polítics no perdin, s’ha de fer perdre Catalunya. Sempre ha estat així. Això si, si vingués Brusel.les a dir-nos que hem de fer, serien molt millors aquests pressupostos que t’han defenestrem de l’hòstia que ens fotrien.
