Dilluns, 27 de setembre de 2021 - Edició 1159
La República

Posats a pensar …

  L' IPC (Index de preus al consum, o del que la majoria de consumidors adquireix de manera regular, o “cistella familiar”), ja prou abstracte i criticable en la seva […]

Xavier Guarque
Xavier Guarque 21/02/2013

 

L' IPC (Index de preus al consum, o del que la majoria de consumidors adquireix de manera regular, o “cistella familiar”), ja prou abstracte i criticable en la seva composició, no deixa de ser una data d'importància relativa en tant i en quant la seva aplicació, que hauria de ser per revisar i actualitzar les retribucions en general d'acord a l'augment real del cost de la vida en els seus elements més bàsics, queda sotmesa a lleis i decrets que es poden signar perquè no sigui d'obligat increment o, directament, perquè no repercuteixi.

La taxa d'atur també arriba a un punt que no reflexa el nombre real de persones sense treball, que hauria de contemplar no només les que s'han quedat sense treball que moltes vegades pel propi acord de baixa ja queden incloses a les llistes. Hi ha moltíssima gent que encara no ha pogut trobar un lloc per treballar, i molta que amb carreres acabades no s'hi apunta perquè encara confia en que amb els seus estudis en algun moment ha de trobar-lo. Tampoc és lògic la molta gent que malviu, treballant a estonetes per quatre rals i que d'alguna manera també hauria de contar-se en aquest “paquet”. “Atur” hauria de representar, sense discriminacions, tota la gent que, pel que sigui, no te treball, o sigui que no pot viure dignament.

De la mateixa manera, mogut per un sentit comú molt primari, em pregunto que, si està demostrat que estem arribant a un punt en que quasi be tot el món desenvolupat està en problemes econòmics, que qui no ha entrat en dèficit financer és en camí, no podria ser que la fórmula emprada per marcar-lo no estigui degudament plantejada ?. O, no valdria la pena que, arribat a un punt d'asfíxia generalitzada, és flexibilit-zés la seva implantació i el seu compliment ?. Això, tot i acceptant que no hauran anat malament aquestes sacsades per fer sortir a la llum algunes de les moltes barbaritats que, públicament amb els diners de tots, o des d'entitats privades què, finalment han deixat de ser-ho i també toquen les butxaques particulars, s'han fet, i es fan, i es d'esperar que no es facin tant.

De fet, la revisió d'aquestes preguntes haurien d'anar estretament lligades amb l'aplicació, en aquest cas si radicalment, de les lleis anti-frau, anti-corrupció -en tots els aspectes en que es pugui presentar, també en tràfic d'influències o abús de poder-… vaja “anti-xoriço”, i, de pas, crear-ne una obligant a atendre primordialment els serveis bàsics per viure la gent i, una vegada això cobert engreixar el propi Estat en el que la ciutadania demani i permeti cada quatre anys i, en aquest punt, una de llei que pugui recollir l'incompliment, sense excuses, del programa que ha estat votat, i la seva denúncia i sanció. I, sobre tot, una que vigili com un “polític de tota la vida”, amb el seu únic i exclusiu treball, no pugui quedar enriquit desmesuradament i “jubilat”, en càrrec a l'única caixa, en formes i maneres tan humiliantment diferents de la resta de treballadors… aquests si, de tota la vida.

Publicat al http://www.reusdigital.cat/