Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

Podi 3: Catosfera, Barcelona Decideix i Jubilació als 67!

|

- Publicitat -

Bronze: Jubilació als 67!

Entenc que en un estat del benestar hem de cotitzar X anys per tal de mantenir el ritme de despesa i assegurar les presents i futures pensions. No entenc que ho haguem de fer fins els 65, o com el PSOE (l’obrer!!) proposa ara, fins els 67! A veure, un dels problemes endèmics de l’estat espanyol ha estat i és l’atur. No entenc, doncs, perquè no s’encara amb valentia una reforma laboral i s’engeguen polítiques públiques per reduir-lo en comptes d’aquesta maniobra de rentat d’imatge i de venta vers la UE.

No vull anar de llesta però aquí van 4 idees per afrontar de VERITAT el problema social. Ja ho deia l’Arcadi Oliveres (i t’estic parlant de fa 10 anys) que el més urgent que s’ha de fer és repartir l’ocupació, amb una jornada màxima de 30 hores setmanals. Repartir l’ocupació és abans de res repartir l’accés a la font principal de renda. O l’eliminació d’hores extraordinàries, preufets i pluriocupació. O el descens de l’edat de jubilació als 55 anys amb un 100% del salari. O la prohibició del prestamisme laboral, eliminació de les ETT’s. O establir un sol model temporal de contractació: el fix. I per anar acabant i no fer-t’ho més llarg, també proposo l’eliminació de la subcontractació i integració a la plantilla dels treballadors subcontractats. Ala, m’he quedat molt a gust.

Publicitat

Plata: Barcelona Decideix

El passat dissabte 23 de gener, vaig assistir a la 1a Assamblea de constitució de la Plataforma Barcelona Decideix i vull transmetre que (com tota plata) tinc sensacions contradictòries. Si ja és difícil estar completament segura (o segur) de les decisions que anem prenent al llarg de la vida d’una mateixa, imagina’t si poses a tota una City a decidir. Contres: massa fi el llindar de politització. Molts grups (per tant, pluralitat) però amb consignes (per tant, no llibertat). Risc de desafecció a causa de l’apropament de les eleccions nacionals. Pros: molta participació en l’assemblea inaugural, més de 500 persones. Moltes entitats. Molta il•lusió, prudència i banys de realitat amb les dades sobre la taula. Endavant, opino el mateix que l’article de les Consultes del 13-D, siguem seriosos, perquè tenim la història a les nostres mans.

Or: Catosfera

El cap de setmana passat vaig tenir la satisfacció de participar a la 3era edició de la Catosfera (univers de blocs de la comunitat o xarxa social catalana) a Granollers. No t’atabalo més, però deixa’m destacar-te 2 personatges que em van impressionar. En Pau Llop és el creador del Bottup.com, un revolucionari portal on la ciutadania ha deixat de ser un actor passiu, “hem pensat el periodisme no com un negoci sinó com una NECESSITAT social”. Ostres, treballar amb i pel ciutadà no em diguis que no és un concepte revolucionari en periodisme. Un altre Pau, ara en García Milá, va crear fa 4 anys l’empresa EyeOs. A banda del seu èxit empresarial (van començar ell i un company i ara ja tenen més de 30 treballadors) em va impressionar la irreverència en la manera d’expressar-se. El seu primer dia d’universitat, explica, es va posar a sobre la taula i va anunciar que tenia un projecte (EyeOs) i que buscava gent per engegar-lo. De les 59 persones al•lucinades, que estaven escoltant aquell “il•luminat”, va sortir un company per recolzar-lo. Avui és el seu soci. Dels 58 restants i després de 4 anys, uns 38 els hi ha enviat el CV. O l’anècdota de rebutjar el projecte d’un ianqui que, mitjançant un mail, els hi proposava associar-se per engegar un servei de xarxes socials i microblogging que permetria als seus usuaris enviar missatges amb una longitud màxima de 140 caràcters. Ejem, doncs van rebutjar col•laborar amb el Pare de TWITTER! Uns cracks, tu diràs.

Publicitat

Opinió

Minut a Minut