Fa cosa d’una setmana vam saber, a través de l’Eurostat (l’oficina estadística de la Comissió Europea) que un 28,2% de la població d’Espanya es troba en risc de pobresa o exclusió social. Això suposa un increment de gairebé cinc punts percentuals d’ençà l’inici de la crisi, l’any 2007, que contrasta intensament amb el lleuger augment de mig punt que ha sofert la mitjana de la Unió Europea.
Darrere aquestes xifres hi ha milers d’infants i adolescents. Generalment, no responen a l’estereotip desfasat de pobresa que impera en la nostra societat: no els veiem caminar descalços ni cercar menjar pel carrer; ara bé, en molts casos, reben una alimentació insuficient o inadequada, es veuen abocats al fracàs escolar, en no disposar de suport per a l’estudi, i presenten mancances afectives, mentre les seves famílies lluiten per mantenir-los. A Catalunya, tot i no veure’l, l’any 2012, aquest col·lectiu representava un 23,7%.
Les situacions de precarietat a què es veuen sotmesos els adults repercuteixen de manera directa sobre els nens i nenes, no només sotmetent-los temporalment a unes dures condicions de vida, tant a nivell físic com psicològic, sinó hipotecant el seu futur vital; ja que, a part de predisposar-los a patir problemes greus de salut, dificulten la seva posterior inserció laboral i social, amb la qual cosa s’entra en un cercle viciós.
Així doncs, cal vetllar per cobrir les necessitats fisiològiques d’aquests infants i adolescents, a través de mesures com ara les beques de menjador o els bancs de roba, però també és important dotar-los de suport per a l’èxit escolar. Això, en la majoria de casos, implica una atenció més socioeducativa que no pas acadèmica, en tant que, a banda que l’objectiu primordial és el benestar personal, la majoria de dificultats que sorgeixen en el procés d’ensenyament-aprenentatge provenen de: unes condicions domèstiques i/o familiars desfavorables a l’estudi, una manca de referents positius o bé una situació de malestar emocional.
Coneixem de prop la gran quantitat de feina que s’està realitzant a la ciutat, des de diferents iniciatives, tan privades com públiques, com ara el Projecte socioeducatiu “Ksameu” o els Tallers municipals d’estudi assistit; així com els grans esforços que estan duent a terme, treballadors i voluntaris, per a aconseguir resultats, davant l’enorme limitació de recursos amb què topen, dia a dia. És per això que, des de les JERC Figueres, instem l’Ajuntament a prioritzar polítiques socials adreçades a menors, com a víctimes especialment vulnerables de la situació que estem vivint, i a coordinar aquelles mesures de caire assistencial i educatiu, en base al que hem exposat. A més, sol·licitem la realització d’un estudi i la creació d’un observatori de la pobresa infantil i juvenil a nivell local, que ens proporcioni una radiografia detallada sobre les necessitats dels figuerencs en aquesta matèria, i ens permeti intervenir de manera molt més eficaç i, alhora, eficient.
Invertir en infància i joventut suposa invertir en el futur de la nostra societat, per això la nostra lluita no s’atura!
Beth Llamas Ribas
Membre de JERC Figueres[soliloquy id=”226237″]
