Dimecres, 16 de juny de 2021 - Edició 1056
La República

Poble o populisme?

Recta final de la campanya de les europees, on tothom hi arriba amb les forces justes. La corda s'ha tensat, malgrat que de forma només circumstancial, entre CiU i ERC […]

El Dietari del Procés
El Dietari del Procés 22/05/2014

Recta final de la campanya de les europees, on tothom hi arriba amb les forces justes. La corda s'ha tensat, malgrat que de forma només circumstancial, entre CiU i ERC a causa d'un vídeo dels darrers en que es caricaturitzava a Duran. CiU, que sembla haver-se dolgut, ha hagut de sortir al rescat del seu soci de federació -que segueix mut-, i inclús el president Mas ha llençat un advertiment als republicans. Les campanyes es fan també per provocar, malgrat es puguin utilitzar altres registres. Però Duran i Lleida ha picat l’ham i ha deixat anar bilis innecessària també contra ERC. En una sèrie de tuits incendiaris, el polític unionista ha tret el nas a l’actualitat després de molts dies convalescent.
 

A tot això, PSC i PP, ahir dimecres es van instal·lar en un núvol de felicitat -artificial, això si-, després d'aconseguir finalment posar la campanya on creien que l’havien posat:
 

El PSC va reunir ahir els tòtems del socialisme europeu a casa nostra. Martin Schulz, l’home que a Alemanya ha pactat amb Angela Merkel va venir a dir el que promou a Twitter, que si el president de la comissió hagués estat ell, no hi hagués hagut austeritat. Manuel Valls, el primer ministre que ha fet virar Hollande cap a la dreta i les polítiques de grans retallades, va venir a demanar que Espanya retalli també el dret a decidir dels catalans. I Felipe González, que després de proposar una coalició entre populars i socialistes amb la lògica del pacte a Alemanya, va oferir un missatge caducat a la ciutadania.
 

El ministre Montoro va patir l’atac de diversos grups radicals de caire anarquista, i a Camacho i la premsa espanyola els va faltar temps per dir que havia estat un atac d’independentistes. Frisen per crear un clima de crispació, però han rebut la ignorància com a resposta.
 

El colofó de la campanya ha estat el debat de TV3 que hem gaudit durant aquesta vetllada. Ens ha sorprès la presència d’UPyD, que no té representació a Catalunya, i la no presència de C’s que suposem es deu a que no té representació a Europa.
 

No pateixin, la candidata d’UPyD ha sabut compensar l’absència ciutadana redoblant el discurs. Després d’afirmar que era molt catalana i que estimava molt el català, ha dit que al Parlament Europeu ja hi ha prou llengües i que era totalment insensat fer oficial el català. Seguint l’argument, no vindria d’una més no? Javi López (PSC), una persona que transmet nerviosisme, ha tret el fantasma de Borrell a qui li ha atribuït una defensa ferma del català. No enganyi: en molts anys de PSOE a la Moncloa mai s’han plantejat fer el català oficial a Europa. I depèn de Madrid perquè Europa ha dit reiteradament que quan Espanya doni l’OK, el català serà oficial. El candidat del PP, Santiago Fisas, ha preferit dir que cada dia es creaven 7.000 llocs de treball, mentre les llistes d’atur creixien; que Espanya no està rescatada, malgrat els acords signats amb Europa; i que han estat els únics defensors del corredor mediterrani, malgrat portar el corredor atlàntic al programa electoral i haver-lo defensat per terra, mar i aire en detriment del mediterrani.
 

Santiago Fisas (PP) ha fet encara una cosa pitjor com és la d’erigir-se amb orgull de representar l’únic partit que aturarà el dret a decidir, o sigui, la voluntat del poble català, en definitiva, la gent. Increïble. Davant d’aquests arguments, els partits favorables al referèndum d’autodeterminació ho han tingut fàcil per imposar l’anhel de la ciutadania catalana. Ramon Tremosa (CiU) sempre amb el Financial Times sota el braç, el bagatge i l’experiència; Josep-Maria Terricabras (ERC-NEC-Cat Sí) a través de la reflexió i la profunditat dels valors; i Ernest Urtasun (ICV) absolutament sòlid –no entenem per què a Iniciativa envien sempre els millors dirigents a Europa; han aconseguit il·lusionar la gent amb una unitat d’acció a favor de la consulta que ha passat l’examen de les eleccions europees. Seguim cremant etapes. Ara ja només falta saber què passarà diumenge per passar pàgina i tornar a la trinxera de l’Ebre per continuar afrontant l’embat de la consulta a casa nostra, on realment es decidirà tot.
 

Permetin-nos afegir un darrer apunt periodístic, a casa hem gaudit d'allò més amb la imatge de la mare i la filla. Mònica Terribas i la seva successora natural a TV3, Ariadna Oltra, han compartit per primer cop programa a TV3. Tenim bon periodisme assegurat per uns quants anys més a la pública.

Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari 2014