- Publicitat -
Fa dies que no faig un editorial en positiu sobre el procés polític que vivim i no perquè no vulgui, perquè jo acostumo a ser optimista. És simplement que no puc ara mateix, no em surt encara que m'hi esforci, i és que ho tenim tan a prop i sembla que no som capaços de fer el darrer pas amb excuses tan i tan fluixes… Toves… Que ens acabem convertint en la riota de nosaltres mateixos i del món a qui tants 11 de setembre hem reclamat que ens miri i recolzi.
M'he passat tants anys escoltant que si no tenim la independència era per culpa del President Mas i de Convergència que no feia el pas, que no érem valents, que no érem capaços de trencar amb en Duran, de de dir el mateix aquí que a Madrid, que sense la classe mitjana aixo era impossible… Que ara em poso les mans al cap. I és que aquest procés sempre ha estat inclusiu. Quan es van organitzar consultes populars arreu de Catalunya no hi havia ningú dient qui podia o no participar. Ningú no demanava carnets ideològics abans d'exercir el vot perquè tothom entenia que el país era de tots; era per a tothom.
I probablement avui el Tribunal Constitucional decidirà anular la declaració independentista que el Parlament va aprovar just a l'inici de legislatura i no tinc forces ni d'enfadar-me, perquè total no entenc perquè ho fa ara si les CUP ja l'han deixada com a simple paper mullat. Em sembla anecdòtic el que avui puguin dir.
El que sí que em fa enfadar és que justament l'Audiència Nacional ja ha començat a investigar els Ajuntament que han aprovat mocions de suport a aquesta declaració un cop va ser suspesa per si han comès delictes de sedició. I encara ens trobarem amb la situació que inhabilitaran o tancaran a presó a algun alcalde nostre per ser ferm completament envà. Per recolzar una declaració que no té cap poder d'execució.
I clar per les CUP es molt fàcil parlar, total no tenen a ningú imputat en aquest procés. Per tant, poden jugar tan com vulguin, anar endavant i enrere, posar-se en primera línia a donar lliçons de com fer les coses i amagar-se alhora de fer-les. És com aquell típic company de classe que sempre ànima als altres a protestar però mai no fa res, que tira la pedra i amaga la mà.
Sabíem que això no seria fàcil. I alguns estem preparats per tot el que pugui venir i més. Però per tot el que pugui venir per part de l'enemic i no del company de viatge. I el que està passant aquests dies ens crema energies, ens esgota, per no res. Les CUP haurien d'entendre que ja vindran moments de conflicte real, i que és legítim que tinguin por encara que la vulguin amagar amb excuses banals i sota una falsa estètica transgressora i de fermesa, però no ens cremeu des de casa abans de començar sisplau. Preneu-vos el temps que necessiteu però mentrestant deixeu-nos anar fent als qui hem decidit arribar fins al final encara que de paraula no siguem tan revolucionaris com vosaltres. I és que fer una pintada en una seu de Convergència per convertir-te en el valent del grup i poder fer un kiki gratis és molt fàcil; però la valentia estar en desafiar l'Estat simplement per ideals, a canvi de justícia social. Bon dia a tothom!
www.ericbertran.cat
Publicitat
