Dimecres, 5 d'agost de 2020 - Edició 741
La República

Pau i treva, de moment

L’anunci de l’acord entre Mas i Junqueras ha portat una mica de tranquil.litat a les bases sobiranistes, les més populars. Durant aquests darrers dos mesos, moltes persones se m’acostaven per […]

Avatar
Raül Massanella 25/01/2015

L’anunci de l’acord entre Mas i Junqueras ha portat una mica de tranquil.litat a les bases sobiranistes, les més populars. Durant aquests darrers dos mesos, moltes persones se m’acostaven per demanar-me què estava passant, mentre intentava tranquil.litzar-los que tot anava bé i que ben aviat ens sorprendrien amb l’acord. I així ha estat. Ara, la il.lusió ha tornat als seus rostres, no sense un bri de contenció: aconseguiran arribar fins al final, és a dir, fins al 27 de setembre? Perquè més enllà d’aquesta data, de moment, encara no en sabem res. Es parla d’un full de ruta que s’està redactant amb la col.laboració de les entitats sobiranistes, al qual volen que s’hi afegeixin altres formacions (és a dir, la CUP, perquè ICV ja se n’ha despenjat definitivament), però al mateix temps se’n filtren continguts sobre un acord al qual encara no s’ha arribat.
I mentre anem esperant per saber-ne els detalls, amb la il.lusió recuperada i de nou les bases mobilitzades, ara comencen els moviments per a les municipals. I aleshores apareix el gran acord de l’esquerra alternativa, amb una ICV delerosa d’ocupar l’Ajuntament de Barcelona, encara que sigui a costa de donar-li tot el protagonisme a l’Ada Colau i de carregar-se eminents independentistes pel camí (entengui’s Jaume Bosch i Ricard Gomà).
Mentrestant, la CUP s’ha mantingut fidel al seu camí, mentre es van configurant la munió de llistes municipals de l’esquerra independentista a través de processos participatius modèlics arreu del país. És la seva gran oportunitat, teixir arreu del país una teranyina d’assemblees populars que, sense massa fressa, treballin des de les bases per enfortir projectes de renovació a les poblacions catalanes. I quan aquesta presència no s’ha traduït amb representants als consistoris municipals, continuar treballant des de fora de les institucions per enfortir la unitat popular. Bona feina.
D’altres, en canvi, aprofiten qualsevol oportunitat per escolar-se i aprofitar-se’n. Fan la sensació de la fura, aquell animaló al qual no pots deixar-li ni un sol forat prop del galliner perquè l’aprofita per entrar-hi i acabar amb totes les gallines, encara que no pugui endur-se’n cap. La qüestió és fer mal. I si no aconsegueixen colar-se dins l’ajuntament, pleguen veles fins a esperar una nova oportunitat, que pot venir d’ajuntar-se amb els nouvinguts, acabats d’aterrar en l’escena política, però empesos per la força de la feina ben feta (cas Ada Colau) o de l’element mediàtic que aterra com amb un planejador disposat a escombrar-ho tot per fer cau i net (cas Pablo Iglesias); aleshores, esgrimeixen el discurs de la renovació, la regeneració i les polítiques socials per amagar el fracàs dels compromisos adquirits amb els ciutadans i, és clar, amb alguns dels seus votants, aquells que hi van confiar quan defensaren el dret a decidir el futur dels catalans a través de les urnes i que ara assisteixen a una nova traïció cap a les bases més populars.
De moment, però, les aigües a can Mas i can Junqueras estan força tranquil.les, mentre es va fent feina per acabar d’escatir què es farà des d’ara i fins al 27 de setembre, i més enllà. La feinada de la construcció de les estructures d’estat, la hisenda pròpia, la seguretat social, o l’emergència de disposar d’una llei electoral pròpia, entre d’altres, han d’acabar de fornir l’argumentari necessari per aconseguir l’èxit que molts esperem obtenir el proper 27 de setembre. Alguns, de tot això, en diuen una campanya electoral de nou mesos; d’altres pensem que és la construcció de les bases per al nou país, imprescindibles perquè es produeixi la tan necessària desconnexió amb l’Estat espanyol.
Més avall, però, també en deuen estar preparant alguna, o és que algú dubta que no tindrem notícies dels nostres veïns en forma de querelles, denúncies i altres facècies encarregades al Tribunal Constitucional de torn? D’això ja ens ha avisat l’Aznar, reapareixent a la convenció del PP, ben acompanyat dels fills il.lustres de SCC, a qui ja se’ls ha vist ara el llautó, després de festejar amb C’s; mentrestant, Rajoy i companyia passen de puntetes per la corrupció i l’atac foribund que PSOE i Podemos els dediquen dia si i dia també, mentre treuen pit d'una suposada recuperació econòmica que només arriba a aquells que encara no els ha ni arribat la crisi.

Relacionats