El patriota i la pàtria han quedat relegats, des de fa ja temps, a les posicions més radicals i, sovint, són utilitzats amb connotacions negatives. En té part de la culpa la utilització desacomplexada d’aquests mots per part de grupuscles extremistes, i la reminiscència de velles guerres que es van portar amb aquesta paraula a la boca. No obstant això, jo que me’n considero, he meditat prou a fons sobre la convicció que necessitem nous (i més) patriotes. Abans però, redefinim, o deixeu-me explicar, què en dic jo, d’un patriota.
Parlo d’una gent d’idees lliures, que són patriotes per convenciment. Hom es fa patriota a través del coneixement de la pròpia història i de la necessitat sentida de servir el país. Els patriotes volem ser aquelles persones que ens enorgullim no del nostre origen ni llinatge, sinó de les fites que la nostra societat és capaç d’assolir, i de la grandesa de les coses que fem quan surten ben fetes. El patriotisme és constructiu i altruista: anteposa la nació a la persona. Preferim l’èxit comú abans que el propi, i ens sacrifiquem quan cal i on cal per a assolir objectius futurs.
Cal reconèixer, també, aquells que vantant-se de patriotes satisfan la pròpia cobdícia. Identificant-los ens fem un favor, ja que qui a través de la seva nació, i tot perjudicant-la, busqui el benefici propi a través d’un mal professat patriotisme, està mentint, i desmereixent-se a ell i a la seva terra.
És per tot això que reclamo, per a la nostra estimada Catalunya, nous i més patriotes. Gent que, des de tots els sectors de poder, restaurin allò que els Millets i els Prenafetes han deslluït. Autèntics defensors del nostre sistema polític, que en la seva màxima transparència i eficiència sigui autènticament capaç de servir a la gent. Patriotisme ha de ser, també, exigir que els servidors del poble no n’esdevinguin mandataris amb ànim de lucre. No en va, va ser durant l’època que el nostre país va esser dirigit per un govern autènticament patriota, que va viure una de les majors esplendors que haguem tastat en els últims segles.
Necessitem, doncs, produir una nova fornada de lluitadors valents, que desitgin treballar desinteressadament per aixecar novament el país. Necessitem infondre a la societat una estima real cap a ella mateixa, cap als seus valors, les seves capacitats i la seva identitat. A través d’aquesta autoestima i la recuperació de la pròpia història, podrem els catalans ser de nou una nació normal, on els patriotes treballarem, com sempre, al servei de la societat i del país.
Demano a la societat que reconegui aquest valor: a un autèntic patriota, que se sàpiga mantenir ferm defensant els objectius del país, mai no el trairà el seu propi interès privat. Un patriota de debò no serà mai corrupte ni traïdor. Per això anhelo veure de nou els patriotes al capdavant del país, fent govern sense cobdícia ni ànim privat, amb pura voluntat de servir i per estima a la nació i a la seva gent.
Convido a dir-se patriota tothom que estigui d’acord amb aquestes línies, i us demano un favor: us animo, companys, a afiliar-vos i treballar amb aquelles organitzacions i entitats que, amb la seva labor, i a criteri de cadascú, aportin la seva part a la causa nacional. És imprescindible per a la nostra lluita que aquelles persones moralment capacitades aportin a la pàtria la mica d’esforç que ara tant necessita. Sigueu patriotes!
Finalment, deixeu-me fer una crida política: a través del patriotisme també podrem, de ben segur, entendre’ns tots un altre cop i avançar plegats cap a la grandesa que la nostra pàtria, que tant ens ha donat, ha de rebre algun dia. No té sentit lluitar per uns valors o per uns altres si no ens queda cap pàtria on fer-los valdre.
