Amb l’excusa de la publicació del llibre La Internacional Papanates, un refregit d’articles de Quim Monzó publicats a La Vanguardia, el mateix escriptor i el seu ideòleg, Jordi Barbeta, han pogut i volgut recordar als mortals que no compartim la seva crítica i presumptament lúcida visió de la societat que tot allò que té a veure amb el progressisme polític a Catalunya és sinònim d’imbecil·litat. Anomenar-te papanates, no ens enganyem, és una manera fina de dir-te idiota. Ho dic pels que se sentin al·ludits. Aquesta denúncia els situa a ells mateixos en una poltrona supraintel·lectual des de la qual jutgen no només els antisistema –els clàssics peluts i okupes de tota la vida, ja curats d’espants– sinó qualsevol ‘indesitjable’ que es mogui de la imatge que tenen ells mateixos sobre quin és el pensament i l’actitud correcta que hem de mantenir durant les 24 hores del dia.
No són els únics que mostren la seva perplexitat i contrarietat pel presumpte domini moral que té l’esquerra sobre la dreta. Incomprensiblement, perquè semblen persones prou cultes, desconeixen un fet essencial. Tots aquells que pretenen mantenir una situació concreta i pràctica de superioritat en la societat actual fa anys i panys que se salten l’assignatura d’ètica. Què és més transcendent i influent: una multitud de discursos sobre els drets civils i laborals o una sola decisió que provoqui un daltabaix financer?
Criticar –o descriure com estan convençuts que fan ells– tots els que munten un sidral mediàtic per afers tan gastats com el de Palestina o pel merder de cada curs a la Universitat Autònoma és un exercici que no representa cap risc, més enllà del literari.
Iniciativa per Catalunya i ERC, els que estan a la picota, podrien o poden ser uns partits absolutament incompetents en el govern, podrien o poden mantenir una ideologia tronada, podrien o poden estar formats per una colla de pòtols i gorrers i podrien o poden fer coses pitjor però ni tan sols així la seva acció, amb tots els respectes, podria o pot ser considerada més enllà de l’anècdota dins el marc general a no ser que intencionadament o inconscientment vulguem que l’anècdota sigui per sistema el marc general. Malauradament la incompetència i el papanatisme és transversal i afecta, sobretot, a aquells que no se l’apliquen mai a ells mateixos. Digue’m què penses i et diré com ets.
