Més tard o més d’hora, acabarem anant-hi a votar un referèndum per demanar amb força des de la democràcia – productiva – , el tracte fiscal just que necessita Catalunya. S’ha l’ha anomenat Concert Econòmic fins a Pacte Fiscal, sincerament el nom no fa el producte, tant s’hi val.
Segueixo dient que Convergència té un pla. El pla que ja vaig explicar fa mesos, on s’inclou, que desprès d’intentar per tots els mitjans de negociació democràtica amb l’estat espanyol, i aquests – sent CIU, conscients d’això – és neguin a negociar, en aquest cas, una consulta popular ratificada de nou per el poble català, els hi donarà força per fer el pas que molts creuen, que son incapaços de fer.
Convergència, necessita el suport de la població de Catalunya, per poder tirar endavant el seu projecte sobiranista. Per ells sols, no ho faran. Solament amb una majoria suficient – democràtica -, els obligarà a no hi poden fer-hi ulls clucs, als anhels del seu poble.
A vegades, podem patir de ser o voler ser massa democràtics, tots plegats. La nostra població està molt cansada i els processos lents son a vegades, molt més feixucs que la via ràpida, per ella mateixa. Si és fa el referèndum, votaré SI, sense cap mena d’anada d’olla de precursor d’autonomisme, ni res.
En canvi, com ha succeït en les darreres legislatives espanyoles, ja s’està coent – com aleshores – l’habitual rentada mental per els propers mesos, oficiada pels mateixos partits sobiranistes que varen promoure’n l’abstenció o el vot nul. Aquesta vegada s’han intercanviat els papers. Els que volien el NUL, ara demanaran el NO – per allò, de l’afirmació nacional -, i els que demanaven l’abstenció, optaran per votar NUL – per allò, de que no va amb ells.
Finalment, cal dir que totes les opcions son legitimes, faltaria més, però també cal dir que guanyarà el SI, perquè al cap i a la fi, els independentistes som democràtics. Els que volen rebentar espanya des de dins o els que son eterns mobles d’antiquari en els ajuntaments, malgastaran una energia enorme per una finalitat, no tansols, en el fons antidemocràtica, sinó de l’espanyolisme més ranci disfressat de sobiranisme.
