Dijous, 13 d'agost de 2020 - Edició 749
La República

Nova carta al sapastre Martin Schulz (President del Parlament Europeu)

Benvolgut Sr. Martin Schulz. Prego que no us espanteu per l'adjectiu que faig servir al títol d'aquesta carta, amb la qual em dirigeixo a vós per segona vegada (la primera […]

Jaume Meneses
Jaume Meneses 14/05/2015

Benvolgut Sr. Martin Schulz.

Prego que no us espanteu per l'adjectiu que faig servir al títol d'aquesta carta, amb la qual em dirigeixo a vós per segona vegada (la primera vaig publicar-la el 10 de novembre del 2013 http://indirecte.cat/11039). Al diccionari de la nostra antiga i estimada llengua catalana, la paraula “sapastre” té tres definicions:

1- Dit de la persona que fa la feina malament
2- Malfeiner amb qui hom no pot comptar
3-Beneitó, ximplet, curt de gambals.

Com sóc persona que no m'agrada insultar, Déu me'n guard d'aplicar-vos la tercera definició, ja que del contrari, si fóssiu un beneitó, un ximplet o curt de gambals no haguéssiu arribat pas a President del Parlament Europeu…(o sí?).
Ara bé, considerar que vós, Sr. Schulz, sou una persona que en algunes coses feu la feina malament no crec que sigui desencertat afirmar-ho amb tota rotunditat, almenys pel que respecta a Catalunya. Aquesta feina mal feta, la vam veure en el fet de tenir assegut durant anys a la mesa del parlament que vós presidíeu, un individu anomenat Vidal Quadras; un català indigne que els mateixos parlamentaris que teníeu asseguts a l'hemicicle de l'Eurocambra, titllaren de feixista quan reberen una carta del mateix Vidal Quadras, acusant Catalunya de no ser pacífica i democràtica, cosa que vós sabeu que no és veritat.
Vergonya hauríeu d'haver sentit, que vau permetre que tal individu continués assegut com un dels vicepresidents de la cambra europea, sense fer cap pas per la dimissió d'aquest català renegat.

Aquests dies hem tornat a veure la vostra mala feina, en negar-vos, segons hem llegit en aquest diari digital, a rebre l'ANC, ÒMNIUM CULTURAL i l'AMI que venien a entregar-vos, un milió tres-centes vuitanta-sis mil sis-centes vint-i-vuit (1.386.628) signatures, recollides el 9-N entre els més de dos milions que a Catalunya vam anar a votar; aquestes gairebé milió i mig de signatures eren per denunciar davant el Parlament Europeu, al govern antidemocràtic que actualment governa en un dels països que formen part de l'Eurocambra que presidiu, i que els catalans estem patint. Us parlo del govern actual i de tots els que els nostres avantpassats van haver de sofrir. Diuen que heu actuat d'aquesta manera sota pressió del govern espanyol. Personalment, tant me fa si ha sigut sota pressió del govern antidemocràtic espanyol, com si ha sigut una decisió personal vostra. Els catalans ja sabem de quin peu calça el govern espanyol des de temps immemorial, i no m'estranya que hagi pogut influir en la vostra negativa de voler rebre aquestes signatures de ciutadans catalans, però de vós.., Sr. Schulz, no puc entendre la poca delicadesa dels vostres procediments.

Quina democràcia féu servir, Sr. Schulz? No serà com la que posa en pràctica cada dia el govern espanyol, antidemocràtica i segons la conveniència del moment? No compten per a vós, els quasi milió i mig de catalans que vam signar? No serà que per a vós hi ha europeus de primera i europeus de segona?
No em val la vostra excusa d'estar obligat a respectar: “el principi de cooperació lleial i no poder intervenir en un assumpte en el qual la UE no té competències per actuar”. Per què aquesta lleialtat i la no-intervenció en competències de cada estat, se'n va en orris quan es tracta de diners i interessos econòmics, que llavors sí que: actueu, amenaceu i obligueu a fer el que decidiu, i tots muts i a la gàbia.

Vós Sr. Schulz, no heu llegit els Tractats de la Unió Europea, ja que si haguéssiu dedicat un temps a llegir els seus títols i articles, veuríeu que al Títol I, Disposicions comunes, Article 2 diu: “La Unió es fonamenta en els valors al respecte a la dignitat humana, de la llibertat, de la democràcia, de la igualtat, de l'estat de dret i del respecte als drets humans, inclosos els drets de les persones pertanyents a minories”
Article que vós no deveu haver entès o us l'heu passat per l'arc de triomf, ja que rebutgeu rebre unes persones democràtiques com cal que volen presentar-vos el resultat d'un acte ben democràtic, com són aquestes signatures, i en canvi trobeu lloable i accepteu, per a vergonya vostra, concedir a una entitat antidemocràtica i que sempre va contra Catalunya, com la Societat Civil Catalana, el premi Ciutadà Europeu 2014.
On és el respecte humà, la democràcia, i el respecte als drets de les persones pertanyents a minories, de les quals parla aquest article 2 del Tractat de la Unió Europea, davant alguns fets protagonitzats per vós?

Suposo que hi ha gent que us informa del que passa a tots els estats de la Unió Europea, però temo que la dita informació sigui falsa havent passat abans per la censura del govern espanyol, ja que a Catalunya patim una llibertat que no ens deixa votar, d'una democràcia que és a les beceroles, d'una igualtat respecte a les altres comunitats autònomes que esgarrifa, d'un estat de dret on estan limitats alguns dels nostres drets i on el dret de les persones de Catalunya a ser lliures i decidir el que volem, és ignorat i proscrit. O sia, tot el contrari de què parla aquest article del vostre Tractat de la Unió Europea.

Per acabar, també us considero “un malfeiner amb qui no podem comptar”, com diu la segona definició de la paraula sapastre. Per què a part de no voler rebre aquests catalans de l'ANC, Òmnium Cultural i de l'AMI, hem vist com en molts problemes que hem de patir per part del govern central, el Parlament Europeu només sap dir: “no és cosa nostra, és un afer intern del govern de Madrid” Vós i el parlament que dirigiu sempre mireu cap a un altre costat, si no hi ha diners pels mig.
Acabaré amb un exemple que em dóna la raó. Us faig saber que els governs centrals de la capital d'Espanya, sempre han tingut una idea malaltissa envers Catalunya. Us diré Sr. Schulz que no és cosa de l'actual govern, ans el contrari ve de l'antigor, i és la persecució constant de la nostra llengua, el català. Els reis catòlics (parlo de 600 anys) ja volien fer desaparèixer el català en favor del castellà, i a través dels segles ha sigut pels governs centrals de Madrid una obsessió persistent, sense haver-ho aconseguit. Avui mateix l'impresentable ministre de cultura del govern espanyol, l'ignorant Wert, ha comentat que el castellà a Catalunya està patint el mateix que el català en temps de la dictadura de Franco. Vós que haureu llegit la història i que heu vingut a Catalunya diverses vegades sabeu que això és mentida.
 
El ministre Wert no té vergonya, ja que d'ençà que és ministre de cultura, ha fet mans i mànigues per carregar-se la immersió lingüística de la Generalitat de Catalunya, que fa anys funciona i que per molts organismes internacionals, ha sigut reconeguda com un model a seguir. Suposo que si vingués a Brussel·les algú de Catalunya queixant-se sobre aquest afer de la llengua, diríeu que això és una cosa interna del govern central de Madrid, i que el Parlament Europeu, ni sap ni contesta.
¿Llavors Sr. Schultz, perquè a l'Article 3, apartat 3 del Tractat de la Unió Europea diu: “La Unió Europea respecta la riquesa de la seva diversitat cultural i lingüística i vetlla per la conservació i el desenvolupament del patrimoni cultural europeu”, si després aquest article no serveix per res, com molts altres articles d'aquest Tractat de la Unió Europea que són paper mullat?

Acabo dient-vos el mateix que us deia a la primera carta del novembre del 2013. Un Parlament Europeu que només vetlla per la qüestió monetària i defuig de tots els altres problemes dels estats pertanyents a aquesta Unió Europea, a mi no em serveix ni em representa. Com veieu, la primera definició de sapastre es confirma amb la vostra actuació, ja que no feu la feina com s'hauria de fer; la segona definició de sapastre és compleix amb escreix, ja que no podem comptar amb vós gairebé en res; i de la tercera definició val més que ho deixem córrer…

Cordialment

Jaume Meneses
Ciutadà (si no passo avall abans) de la futura i nova República Catalana.

 

Relacionats