En declaracions a Catalunya Ràdio el dilluns dia 01 d’octubre, el President Montilla responia amb les següents afirmacions dues preguntes dels oients sobre el perquè de la inexistència de pel·lícules en català a les cartelleres de Catalunya:
-
“Hi ha cinema en català (…), gràcies a l’esforç del govern, especialment des de TV3”: Sr. Montilla, és cert que TV3 ha fet molt pel català, però TV3 de moment no compta amb sales de projecció i les pel·lícules que produeix tampoc s’hi exhibeixen;
-
“Si hi ha més demanda i més mercat, segur que el sector privat s’animarà més a fer-ho”; “el problema és d’oferta i demanda en determinats productes; si es doblen pel·lícules i l’assistència és reduïda, això comporta un problema per a un negoci que és privat”: Sr. Montilla, de demanda cultural en català sempre n’hi ha hagut ,i en tots els sectors hem vist com quan l’oferta s’adequa a la demanda en català, les coses rutllen per l’empresari. El sector del cinema no s’ha adequat a la demanda existent: ni les productores, ni els canals de distribució, ni les sales de cinema. Les poquíssimes pel·lícules doblades al català que s’han exhibit en igualtat de condicions que la versió castellana han funcionat bé. Ara bé, Sr. Montilla, què passa quan l’empresari no respon només a criteris empresarials i, com en aquest cas, viu immers en antigues paranoies o bé respon a interessos ideològics? Doncs que o bé el català és inexistent a les cartelleres de cinema del país o bé el producte és ofert en inferioritat de condicions: exhibició en hores intempestives i subtitulat davant del doblatge, fins i tot en pel·lícules infantils. Davant d’aquesta dinàmica viciada que mai es resoldrà per la llei de l’oferta i la demanda, Sr. Montilla, la responsabilitat de l’administració pública és garantir els drets lingüístics del català, tal i com tímidament s’ha fet amb la quota de música en català exigida a les ràdios.
-
“Cal que la societat catalana sigui més militant i a l’hora de la veritat vagi a veure pel·ícules en català”; “cal una actitud més militant”: Sr. President, és injust que els catalans siguin castigats pel fet de ser-ho. Teniu tota la raó, però els catalans volen anar a veure pel·lícules en la seva llengua en condicions dignes i sense necessitat d’heroïcitats, perquè anar al cinema és fer oci, no política ni militància.
Ja n’hi ha prou de les excuses del sector. El mercat en català existeix: hi ha més de 9 milions de catalanoparlants, xifra superior a moltes comunitats lingüístiques a les quals es dobla o subtitula (segons la tradició cultural de cada país) en la pròpia llengua. Sr. Montilla, és important el compromís de la societat civil, però no ens enganyem, és el Govern de Catalunya qui ha de garantir els drets més universals dels catalans. El sector del Cinema, incapaç d’adaptar-se a la realitat de la societat catalana, necessita amb urgència una legislació que garanteixi els drets lingüístics.
Tais Bastida
Plataforma per la Llengua
www.plataforma-llengua.cat
