Diumenge, 26 de setembre de 2021 - Edició 1158
La República

No és responsable qui te responsabilitats

És molt curiós que els temes que han costat una fortuna a tots els espanyols vagin quedant sense responsabilitats assumides, ni les demostrades, i vagin cremant etapes i dies sense […]

Xavier Guarque
Xavier Guarque 05/06/2019

És molt curiós que els temes que han costat una fortuna a tots els espanyols vagin quedant sense responsabilitats assumides, ni les demostrades, i vagin cremant etapes i dies sense cap indici que faci creure que la justícia arriba a tot arreu i les persegueix, ni que els mitjans de comunicació en facin tema important, ho esbombin i en facin safareig, com ho fan en d'altres affairs.

Efectivament, els molts casos relacionats amb el PP, tots els que pengen dels papers de Bárcenas, estan passant sense cap pressa, com si no tinguessin cap rellevància. En aquest cas sembla que la fiscalia vagi en una altra marxa que la que s'observa, per exemple, en el judici del procés català, en què no s'ha de deixar fora res que es mogui.

Sembla que no hi ha prou fiscalia per entrar a dilucidar com pot ser que el gran supervisor del sistema bancari espanyol, que és el B.E., i el CNMV, puguin escurrir el bulto i no reconeguin cap culpa en el cas Bankia. O per depurar les responsabilitats del desastre del cas Castor, a part de donar per bo el fer pagar als contribuents les milionàries conseqüències de les clàusules d'un contracte signat per algú.

La ciutadania ha d'exigir responsabilitats, i no ha de ser excusa l'esgotament anímic i psicològic de tanta precampanya electoral i elecció seguida, que tan sols és més del mateix, o de la sobredosi de judici que ens han regalat, inútil i estalviable pel

que s'ha pogut veure, amb el que uns alardejaràn de país democràtic i que la justícia és igual per a tots, i per uns altres, tot plegat serà una farsa i una vergonya el que ha passat pel fet d'entomar, amb una decencia que ja voldríem veure en d'altres, el mandat rebut a unes urnes que, si és vol -i llavors es podria discutir-  podien quedar invalidades i sense valor, però en cap cas poden ser susceptibles de prohibició. I, molt menys, motiu d'una presó com els criminals més perillosos i repudiables.

Com també, algun dia, s'haurà de veure assumir-ne de responsabilitats per fins on s'han sobrepassat les reaccions autoritàries, intransigents o violentes, o, el desembre del 2017, per com es va convocar i permetre unes conteses presentades, desenvolupades i executades sota la violació i prostitució de tots els drets civils i legals, tenint-ho que acceptar tot plegat dintre de la més completa normalitat quotidiana, electoral i democràtica.

O fins on pot ser lícit judicialitzar una opció política democràtica, i criminalitzar i perseguir els seus resultats obtinguts a les urnes. O quina relació té la legalitat amb una llista electoral presentada.

O en, tot i veient fins on es pot estirar la presumpció del delicte d'odi, fins on pot arribar el greuge moral i ètic en les què, tant es que siguin municipals, com europees, com autonòmiques, d'aquí o de qualsevol altre comunitat, han estat presidides per Catalunya i els catalans, com a tema central de debat per a veure qui la diu més grossa, sense estalviar-se mentides i insults per muntar els seus discursos de campanya.