No és això, companys, no és això.

En començar l'any, quan Artur Mas va fer un pas al costat deixant la presidència de la Generalitat, la CUP us vau vanagloriar d'haver llençat el nostre President, a la paperera de la història. Crec, que el seu successor el president Puigdemont, anunciant la moció de confiança a què es vol sotmetre al mes de setembre, us ha descol·locat a vosaltres i us ha llançat a les escombraries de la història. Per a un servidor, és pitjor llençar una cosa a les escombraries que no pas a la paperera. La paperera la buides de tant en tant i pots recuperar qualsevol cosa, però les escombraries les llences cada dia i el que està llançat, llançat està. Recomanaria a tots els impresentables de la CUP que en prenguin nota.
 
Quina desgràcia pertànyer a un partit polític independentista, on la meitat més o menys sou uns botiflers. Fa uns mesos, molt parlar i acusar a la UDC amb el Duran Lleida al davant, de què sempre estaven fent “la puta i la ramoneta” i que eren uns botiflers, però almenys ells no enganyaven manifestant clarament la seva aversió a la independència, que van mantenir fins al trencament amb Convergència. Vosaltres esteu fent igualment “la puta i la ramoneta”, però al revés que UDC, feu creure a la gent que sou els més independentistes de tots, i al mateix moment trenqueu coses molt més importants amb Junts pel Sí, que no pas el que va significar la trencadissa de CiU.
Perquè no reconeixeu d'una vegada per totes que la independència us importa un rave? Vosaltres no voleu la independència, voleu canviar el sistema de dalt a baix, en una Catalunya independent o sense ser-ho. Estic segur, que a dins de la CUP hi ha infiltrats i pagats per vés a saber qui, però que tots ens suposem qui són, que la independència de Catalunya no la volen de cap manera.
Viviu en un altre món. El vostre ídol grec, el primer ministre Tsipras, volia fer el mateix. Desobeir la Unió Europea sortint-ne fins i tot, deixar l'euro, no fer ni puto cas de la “troika” i no fer retallades, que més o menys és tot el que prediqueu la CUP, i tot amanit amb un referèndum pel mig, que per a més “inri”, va guanyar. De què va servir tota aquesta comèdia? Com acabat tot plegat? Amb Tsipras abaixant-se els pantalons, demanant diners que mai podrà tornar, abaixant les pensions als jubilats i fent retallades com tot déu!
 
Amb companys com vosaltres és molt difícil caminar plegats! A més a més, quina suficiència i quina prepotència de totes les actuals cares visibles del vostre partit. En començar escriure en aquest diari digital, vaig criticar algunes paraules i declaracions del David Fernández i el Quim Arrufat, però ara amb el tarannà i el fet de parlar dels vostres actuals “manaies” de la CUP, com trobo a faltar el David i el Quim.
Aquest dimecres proppassat, la presentadora del programa “Divendres” de TV3, Garcia Melero, va tenir la mala pensada de convidar al vostre company de partit, el fatxenda Busqueta. No podia invitar una persona més educada? O no teniu ningú que sigui una mica presentable? Què volia demostrar aquest perdonavides? Què havíem de riure tots els seus comentaris, ja que ell ho feia amb un somriure sorneguer de tot comentari que sortia de la boca del Tian Riba i el Vicent Sanchís? I anomeno només aquests dos tertulians de la taula, perquè fins que el bocamoll del Busqueta, no va acabar tot el reguitzell de parides i bajanades que va pronunciar, els altres tres convidats a la taula van badar la boca sense dir ni ase ni bèstia. Allò va ser un monòleg, trepitjant-se les paraules i amb uns arguments de pati d'escola. És l'exemple d'un xarlatà de fira, creient que tot el que pensa, diu i sentencia és la veritat absoluta, i als altres no cal deixar-los parlar ni opinar, ja que són imbècils i estan equivocats en tot.
 
Si les vostres assemblees funcionen igual, ara entenc la cara de mala llet de tots vosaltres i el guirigall que deu haver-hi, entre les 13 territorials i els 9 grups (Arran, Crida constituent, Constituents per la ruptura, COS, En lluita, Endavant, Lluita internacionalista, Poble lliure i SEPC) que conformen la CUP. Cal tanta barrija-barreja que no lliguen en res?
Costa entendre que en un país, on el veí del tercer no pot veure al veí del cinquè, on un partit no pot veure ni en pintura al partit contrari, on les trencadisses dins d'un mateix partit són el nostre pa de cada dia, vosaltres us emmerdeu a crear un partit amb un esquema entravessat, que ni vosaltres sou capaços de treure'n l'entrellat del vostre invent.
Us pregunto, perquè tantes assemblees, tantes territorials, tants grups i tantes votacions, si al final els tres o quatre “gurus” del partit decideixen que s'ha de votar?
Quina casualitat, sempre parleu de votacions empatades però al final surt “no”. Perquè no surt alguna vegada “sí”? Doncs perquè sou uns somiatruites i uns il·luminats, i el món que voleu construir ple d'utopies, mai serà. Per moltes assemblees i votacions que feu sempre us sortirà el “no”.
 
Una altra il·luminada vostra, l'Eulàlia Reguant (però aquesta d'on l'heu treta?), ens vol fer creure que no passa res i que teniu les idees clares. “Avui no es trenca cap acord polític, avui un acord polític muta, canvia”, ha dit. Quina frase més bleda (amb consonància amb el personatge) per incloure en un llistat, de frases poca-soltes i estúpides. Que sempre muteu els acords signats per la CUP. Si és així, no caldria dir res més.
Però deixeu-me preguntar encara una altra cosa. Amb aquesta manera d'actuar, d'anar a la vostra prescindint dels altres, ¿perquè Junts pel Sí, han de creure en les vostres paraules i documents signats per vosaltres, si la CUP no creieu en el projecte de futur de Junts pel Sí, i tot paper signat conjuntament amb ells s'haurà de considerar paper mullat?
Com cantava Lluís LLach a la seva cançó: “No és això, companys, no és això”.