Edició 2123

Els Països Catalans al teu abast

Dissabte, 18 de maig del 2024
Edició 2123

Els Països Catalans al teu abast

Dissabte, 18 de maig del 2024

No ens posem nerviosos. La independència és a prop. Ara cal unitat i sumar!

|

- Publicitat -
El debat sobre si hem de ser inde­pen­dents en ara ja 16 mesos, o en 17, o en 15 cansa una mica. Després de tres-​cents anys ara no ens vin­drà d’un mes més o menys. El que si que crec que és ho hem de fer el més ràpid pos­si­ble, i repeteixo pos­si­ble, però també repeteixo ràpid sobre­tot per tres raons prin­ci­pals. La primera, perquè cal no dilatar massa en el temps el procés per tal de fer-​lo creïble.
 
Un dels grans èxits de l’independentisme els dar­rers anys és que ens hem con­vençut i hem con­vençut al nos­tre entorn que no era utòpica la inde­pendèn­cia sinó que estava a les nos­tres mans. Cal doncs man­tenir aquest con­venci­ment perquè si això es veu com a quel­com que mai no acaba alguns sec­tors que votarien sí podrien anar a parar a opcions que sí que són utòpiques de ver­i­tat com el fed­er­al­isme. Per alguns elec­tors podria sem­blar igual de difí­cil una cosa que l’altre però menys arriscada la seg­ona. I ja sabem que a les rev­olu­cions sem­pre hi ha gent molt comode.
 
La seg­ona raó és perquè la uni­tat sobi­ranista no es podrà man­tenir molt temps. S’aguanta amb pinces. Exem­ples com el que ha pas­sat a Girona o al grup par­la­men­tari de Junts pel Si en son l’exemple. Tambe ha min­vat molt l’esperit uni­tari a la base, a les Assem­bles dels pobles. Algunes fins i tot, com la de Santa Coloma, en comptes de con­vo­car actes uni­taris inde­pen­den­tistes aque­sta set­mana ha con­vo­cat un acte ide­ològic amb CUP, ERC i CSQP per explicar el procés con­stituent. Sense con­vi­dar a Con­ver­gen­cia. Excloent-​la. Això és molt greu i la uni­tat és un dels fronts essen­cials que hem acon­se­guit també els dar­rers anys. No donguem massa temps a que es tren­qui del tot i caiguem en un mar de retrets per la perpetuïtat.
 
El par­tidisme ja vin­drà després, la ide­olo­gia ja vin­drà després. Ara no destrossem la uni­tat ni la il.lusió de la base perquè, a més a més, deixeu-​me dir que a aque­stes alçades ja hau­ria de tenir clar tothom, sobre­tot els que inten­ten dibuixar el país abans de tenir-​lo, que la repub­lica cata­lana no té perquè ser pilotada per una repub­lica banan­era d’un tri­par­tit lid­erat per Ada Colau com a Pres­i­denta. Enl­loc està escrit això. I alguns batal­larem i molt per defen­sar la nos­tra ide­olo­gia i perquè la república sigui una bona república. Però repeteixo, aquest debat ara no toca. No toca ni par­tidisme ni inten­tar manip­u­lar assem­bles trans­ver­sals. Ara tots a una que ja ens dis­cu­tirem després! Fem-​ho i fem-​ho ràpid.
 
I això em porta a la ter­cera raó per fer con­tra­bal­ançe­jar el que per alguns jus­ti­fica la dilat­ació en el temps. El fer-​ho bé i que estigui tot a punt. I és evi­dent que hem de fer-​ho tren­cant el mínim d’ous pos­si­bles però també és evi­dent que això no es pot con­ver­tir en una excusa per ama­gar pors perquè d’ous ja sabem que n’haurem de tren­car. Mai estarà tot fet el dia D. Quant més preparat estigui mil­lor però tam­poc no volguem ser inde­pen­dents sense trencar-​nos una ungla quan les vic­tòries s’assoleixen trencant-​se un les ungles i per­dent alguns anells. Assumim-​ho ja.
 
Bon dia a tothom!
 
www​.ericber​tran​.cat
Publicitat

Opinió

Minut a Minut