Divendres, 7 d'agost de 2020 - Edició 743
La República

Necessitem la independència per fer front a la pobresa amb eficiència

Ahir al Par­la­ment s’hi van dir coses impor­tants. Molt. I no perquè fos­sin cap nove­tat. No perquè no les conegués­sim. Sinó per la sen­zilla raó que són ver­i­tat i cal […]

Èric Bertran
Èric Bertran 10/03/2016
Ahir al Par­la­ment s’hi van dir coses impor­tants. Molt. I no perquè fos­sin cap nove­tat. No perquè no les conegués­sim. Sinó per la sen­zilla raó que són ver­i­tat i cal recordar-​ho de tant en tant. I cal que fem tots l’exercici de mirar-​nos al mirall i ens hi veiguem reflex­ats com a societat.
 
Sovint es diu que una soci­etat és com cuida als més vul­ner­a­bles i a Catalunya tenim una pobresa estruc­tural a la qual costa fer-​hi front. D’aquest ple n’han de sor­tir pro­postes con­cretes per fer-​hi front. En els dar­rers anys s’hi ha tre­bal­lat molt i el Gov­ern de Junts pel Sí hi por­tava algunes con­cre­cions més al pro­grama. S’ha avançat i cal con­tin­uar avançant.
 
I si al comença­ment deia que el ple sobre la pobresa que començava ahir al Par­la­ment era impor­tant per mirar-​nos al mirall, i ho man­tinc, el ple d’ahir també va servir per com­pro­var alguna de les pitjors defini­cions que tenim com a soci­etat. I és que va ser començar el ple de la pobresa i obrir-​se la veda. A veure qui la diu més grossa, a veure qui sem­bla més sen­si­ble, a veure qui promet més. Entre polítics, diri­gents asso­ci­atius i gestors s’hi van veure alguns apre­nents d’actor com­petint per veure qui guanyava un premi Gaudí a la mil­lor inter­pretació dins d’una sec­ció de drama. I és que la pobresa és un drama al què cal fer front, però aque­lls que viuen políti­ca­ment de fer espec­ta­cle util­itzant les per­sones que més mala­ment ho passen també.
 
Un desig? Tenir aviat la inde­pendèn­cia. Només amb les eines i el pres­su­post d’un Estat propi català podrem acabar defin­i­ti­va­ment amb la pobresa. Més enllà dels plans que hi ha en vigor, amb la inde­pendèn­cia i només amb la inde­pendèn­cia podrem acabar amb els abu­sos dels bancs, aug­men­tar les presta­cions socials i pujar el sou mínim inter­pro­fes­sional fins a 1000€ en poc temps. Només amb la inde­pendèn­cia podrem ser actius con­tra l’explotació lab­o­ral, garan­tir els sub­min­is­tra­ments bàsics a les famílies i acabar amb el frau a hisenda. Això és així perquè totes aque­stes reivin­di­ca­cions que ahir la soci­etat civil va recla­mar al Par­la­ment per eradicar la pobresa són com­petèn­cia de l’Estat Espanyol. La Gen­er­al­i­tat està fent bona feina, i ha leg­is­lat bé lleis per com­batre la pobresa que el Tri­bunal Con­sti­tu­cional ha sus­pès. Ara li hem d’atorgar més eines i poder perquè el d’aquesta set­mana sigui el dar­rer ple de la pobresa que s’hagi de fer a Catalunya.
 
Bon dia a tothom!
 
www​.ericber​tran​.cat

Relacionats